A través de la seva mirada

Em puc imaginar una llarga nit d’estrelles, a quina més bella, i deixar-me portar per la mateixa brisa
de la mar imaginant les carícies de les seves mans.

Sentir la mateixa dolçor que em transmeten els seus petons i poder entrar a la seva ànima sigil•losament. Amb tan sols el palpitar del teu cor alegres el meu.

No hi ha més bell viatge que el que uneix la seva ànima amb la meva. El seu somriure em fa pensar en el feliç que serà la meva vida al seu costat.

Poder contemplar-la a través de la seva finestra i mentre dorm xiuxiuejar a l’oïda un suau “t’estimo” com el cantar d’una cadernera.

En el més bell jardí ha florit la més bonica de les flors donant esplendor amb la seva fragància, aquella amb la qual a través del temps perdurarà eternament sense marcir.

Com un bohemi vaig vagant matí i nit comptant quants albes i capvespres han vist els meus ulls esperant poder trobar-la a través d’ells.

I allà, en un firmament infinit he pogut sentir-la en la mateixa foscor de el cel, a més de deixar-me portar a través de la seva mirada.

Una mirada celestial i tan pura com ho és el veritable amor amb el que sento cada instant en què estàs a prop meu.

Anem agafats de la mà fins aquell lloc on les nostres mirades es fonen en el sol que brilla cada matí.

La lluna amb tota la seva puresa és testimoni d’aquest sentiment tan bell que un dia va florir, aquell que va sorgir quan la vaig conèixer i que fins avui mantinc intacte com el primer dia.

*Text original en castellà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *