LA FICCIÓ QUE DISTORSIONA LA REALITAT

La Història concatena fets i circumstàncies propiciats pels humans que al llarg dels segles han modelat el món que habitem avui. Però, què seria del món si els esdeveniments que l’han condicionat haguessin pres un rumb totalment diferent?
Els universos paral·lels comprenen realitats independents l’una de l’altra, com exposa la paradoxa quàntica del “gat de Schrödinger”. Aquesta teoria deu el seu nom a que és tan probable que un gat ficat en una capsa-trampa sobrevisqui com que mori.

El gènere de la ciència-ficció es ramifica en una variant anomenada “ucronia”, la qual planteja una reinterpretació de la realitat tal com la concebem.

Autors com Ray Bradbury o Philip K. Dick van recórrer a aquesta vesant narrativa per reescriure la Història des d’un punt de vista alternatiu.

LA HISTÒRIA TERGIVERSADA

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial i fins l’any 1990, Alemanya va quedar partida en dues. França, Anglaterra i els Estats Units, potències vencedores el 1945, es van repartir el control de la República Federal. Pel que respecta a la República Democràtica, va estar sota l’òrbita de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Això, segons la crònica oficial, perquè a la novel·la L’home del castell, escrita per Philip K. Dick, la Història queda tergiversada.

En un distòpic 1962, els Estats Units ha estat derrotat després de la Segona Guerra Mundial pel triumvirat que conformen Alemanya, Itàlia i el Japó. El país està sotmès. D’una banda, el bloc del Pacífic està dominat per l’Imperi Japonès. De l’altra, els blocs Neutral i de la Costa Est es troben sota la influència de l’Alemanya nazi.

QUI CONEIX ELS BEATLES?
La cultura popular britànica no seria la mateixa si mai hagués existit una banda tan influent com els Beatles. I si no, que l’hi diguin a Danny Boyle, director de la comèdia musical Yesterday, d’original argument, estrenada als cinemes el 2019.

El protagonista de la trama és Jack Malik (Himesh Patel), un cantant i compositor en crisi personal. Després que un autobús l’hagi atropellat en mig d’una apagada global, Malik canta el tema Yesterday (el més versionat de la història) davant dels seus amics. No obstant, però, descobreix que ningú més que ell al món coneix els Beatles.

Aquesta circumstància brinda al músic l’oportunitat d’apropiar-se de les cançons interpretades pel quartet de Liverpool, usurpant una fama aliena.

En una realitat sense Coca-Cola ni cigarrets, un envellit John Lennon encara és viu.

L’EFECTE PAPALLONA
Tots hem sentit a parlar algun cop del terme “efecte papallona”. Es tracta d’un principi segons el qual, el més petit canvi en el passat pot tenir grans conseqüències en el futur. Per demostrar-ho, no hi ha exemple més paradigmàtic que la novel•la El soroll del tro, de Ray Bradbury, portada al cinema el 2005.

L’any 2055, els viatges en el temps són una negoci exclusiu. Tres executius estan de safari caçant dinosaures al Juràssic. Quan tornen al futur, es troben un planeta Terra assolat per una catastròfica alteració en la fauna, la flora i el clima.

La causa de tants desordres radica en un dels tres personatges, anomenat Eckles, el qual trepitja accidentalment una papallona al Juràssic. Sense adonar-se’n, Eckles porta l’insecte enganxat al calçat fins al 2055, fet que ha trastocat l’evolució natural.

LA PARADOXA DE L’AVI
Interferir en els successos pretèrits suposa comprometre els esdeveniments futurs. Aquesta seria una interpretació de la teoria denominada “paradoxa de l’avi”. En el terreny de la literatura, la novel·la La màquina del temps, d’H. G. Wells n’és el màxim exponent. El text ha tingut dues adaptacions cinematogràfiques (1960 i 2002), l’última de les quals va ser dirigida per Simon Wells, besnét de l’autor.

El cinema ha explotat aquesta variant de la ciència-ficció en la trilogia Retorn al futur o en la saga Terminator. D’aquesta última destaca la sentència que resa: “No hi ha més destí que el que nosaltres creem”, deixada per Sarah Connors (Linda Hamilton).
I és que revertir les desgràcies que ens depara el destí suposa violar les lleis del continu espai-temps. L’egoisme humà és incommensurable.

GUARDIANS DE LA HISTÒRIA
Cap dels personatges il·lustres que han forjat la Història d’Espanya la pot manipular capritxosament en benefici propi. Aquesta és la premissa d’El Ministerio del Tiempo, la sèrie revelació de Televisió Espanyola del 2015 aclamada per crítica i públic.

La institució governamental secreta que dóna títol a la producció compta amb una patrulla integrada per tres membres d’èpoques diferents. Alonso de Entrerríos és un soldat dels Terços de Flandes del segle XVI, i Julián Martínez, infermer del Samur de l’era actual. Amèlia Folch, una de les primeres dones universitàries del segle XIX és la tercera en discòrdia a l’equip de guardians la Història.

Tots tres han de vetllar per que res ni ningú alteri el curs natural dels esdeveniments.
La paradoxa radica en la incursió en èpoques passades per a que tot continuï igual.

D’AQUESTES PLUGES, AQUESTS FANGS
El futur és el resultat dels nostres actes en el present, així com les accions individuals tenen conseqüències a nivell col·lectiu. Aquesta afirmació descriu el que s’entén per principi d’acció-reacció o de causa-efecte.

A diferència del que mostra la ciència-ficció, a la vida real no podem tornar al passat. Oníricament sí que és possible, perquè els nostres somnis i records ens traslladen a temps pretèrits. Resulten més difícils d’esborrar que els actes consumats.

La imaginació humana no té límits. Tampoc els universos paral·lels concebuts per escriptors tan visionaris com H.G. Wells, o Ray Bradbury als seus respectius relats.
Des del principi dels temps, la Història ha transcorregut en una única direcció, encara que la ucronia sigui la ficció que distorsiona la realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *