Galícia, un lloc per perdre’s

Mai he estat a Galícia, però tinc un amic que és d’allà. M’ha parlat molt bé d’aquest territori i per això he escrit aquest article.

Galícia és una comunitat autònoma espanyola, situada al nord-oest de la península ibèrica. Està formada per les províncies de La Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra, que es componen de tres-cents tretze municipis agrupats en cinquanta-tres comarques.
La capital és la ciutat de Santiago de Compostel•la, mentre que Vigo és el municipi més poblat.

Geogràficament, està banyada a l’oest per l’oceà Atlàntic i a nord pel mar Cantàbric. Limita a sud amb Portugal i a l’est amb Astúries i Castella i Lleó (províncies de Lleó i de Zamora).

A més del territori continental, Galícia té un conjunt d’illes, com les illes Cíes, l’arxipèlag d’Ons i el de Sálvora, les illes de Cortegada, Arosa, les Sisargas, les Malveiras i altres més petites.

Galícia posseeix 2.701.743 habitants, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de 2018. A Galícia es parlen el castellà i el gallec.

Formatges famosos
El meu amic m’ha parlat molt bé dels formatges gallecs. Un dels més coneguts és el de “tetilla”, un formatge suau, de textura mantegosa i amb un gran gust de llet.

Un altre formatge molt conegut és el de Sant Simó, que té forma cònica. Té una escorça dura de color groga i una olor fumat molt característic.

El formatge Cebreiro també és molt famós. Es fa a la província de Lugo. Té forma de barret de bolet, i té un gust una mica picant.

Una bona mariscada
Si preguntem a algú sobre el que coneix de Galícia, segurament ens parlarà del seu marisc. El clima de litoral gallec fa que el seu marisc sigui especial. Els percebes, escamarlans, gambetes, llamàntols, nècores, cranques, vieires i bous de mar són algunes de les delicatessen de la gastronomia gallega.

Un dels plats estrelles és el pop a la gallega. La seva preparació típica és la que es coneix com á feira, que consisteix a “espantar” el pop (submergir i retirar-lo en aigua calenta unes cinc o sis vegades), per després coure-ho i tallar-lo a rodanxes. Després es serveix en un plat amb oli d’oliva, sal i pebre vermell dolç.

Per tot això, tinc moltes ganes de visitar Galícia. Això sí, quan passi el coronaviurs i puguem gaudir de Galícia com es mereix.

*Text original en castellà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *