NIT DE PAPALLONES BLAVES

Nit, tu que vetlles els somnis de les papallones blaves
i dones petons a través de la lluna blanca i baixa.
Les lluernes et segueixen com estels de diamants.
Com esclaten les ombres en la teva llums clara i amiga.
Les ales que t’he portat son com vidre foscant.
Nit, tu que vetlles bella i magistral entre llumins tendres de cristall.
Alçaré el vol quan se’n vagi la lluna i aparegui el sol,
Tan sigui a les 8 com a les 12 del matí viatjant constant,
De fulles i flors en rius i boscos arrelats.
He sigut com una llàgrima al seu voltant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *