CURS NOU, VIDA NOVA

Després de meditar-ho molt i comentar-ho amb la família, he decidit fer un canvi radical a la meva vida. Després de 30 anys treballant a l’empresa ordinària, deixo la feina per dedicar-me exclusivament a seguir escrivint les meves memòries i reflexions. D’aquesta manera, aplico el meu dret a decidir i el proper curs seré el responsable de la meva pròpia feina.

Sempre m’ha agradat la idea de poder-me organitzar la feina sense dependre dels altres. Després de treballar molts anys fent feines i encàrrecs, ara vull ser jo qui prengui les meves pròpies decisions laborals i que ningú em digui com he de fer la feina. Tinc ganes de provar noves experiències i veure món.

Dret a emprendre
La convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides (ONU) diu que tenim dret a prendre les nostres decisions.

L’article 27 afirma que tenim el “dret a guanyar-nos la vida amb un treball lliurament triat” i, a més, l’apartat f, diu que tenim “dret a promoure activitats empresarials, d’ocupació per compte propi”. És a dir, a emprendre i ser els nostres propis caps. Això es el que m’agradaria fer.

Sóc una persona adulta i madura i vull fer les coses com les fan els altres. És per aquesta raó que jo procuro fer la meva vida ignorant que tinc la síndrome de Down (SD).De fet, com molts sabeu, Ignorant la SD és el títol de les meves memòries i reflexions.

El meu futur
Per mi el futur passa per continuar amb les meves memòries i reflexions en un projecte de coworking on compartiré espai amb diferents professionals de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) que m’ajudaran en el meu projecte.

Crec que ja tocava un canvi d’aires, experiències noves i conèixer més persones. Tot el que és nou m’inspira i m’anima, però haig de reconèixer que també m’espanta. Em consola saber que no sóc l’únic que té projectes nous. De la mà del servei de Promoció Ciutadana hi ha altres persones que també s’han animat a tirar endavant els seus projectes.

Estic convençut que el meu treball a partir d’ara pot ajudar a la societat a ser més inclusiva i emprenedora. Vull que les reflexions de les persones en situació de discapacitat intel·lectual arribin al màxim de gent possible. Això és el que m’inspira a tirar endavant.

La veritat és que fa un mica de por perquè no sé com anirà, però ja tinc ganes de començar i emprendre els meus projectes. Sé que amb l’ajuda que tindré tot anirà molt bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *