A principis de novembre es va produir una discriminació racista a una discoteca de Badalona. El porter no va deixar entrar a una persona pel color de la seva pell. Aquest fet demostra que el racisme es ben viu a la nostra societat. Jo empatitzo amb el dolor que va sentir la persona discriminada perquè a nosaltres també ens ha passat el mateix.
Jo tinc la síndrome de Down (SD) i amb aquest article vull denunciar que encara avui hi ha molta discriminació per diferents motius. Us recordaré alguns casos. Per exemple, a un pub de Lleida no van deixar entrar a un grup de nois i noies amb la SD. Això mateix també va passar a Cadis.
Un altre exemple és el d’una amiga meva que volia anar a viure de forma independent. Va anar a veure un pis que l’interessava llogar. Quan el propietari va veure que tenia la SD no li va voler ensenyar.
També va ser un cas molt greu de discriminació el d’un hotel de Vinaròs. Un grup d’amics de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) havien reservat un hotel per passar uns dies, però quan van arribar a Vinaròs es van trobar que els havien anul·lat la reserva. Van demanar el full de reclamacions i els hi van negar. A la fi van haver d’improvisar un hotel nou. La FCSD els va posar una denúncia per obstaculitzar l’estada del grup de nois i noies per tenir la SD.
En contra del racisme i de les discriminacions
Jo he escrit les meves memòries i reflexions que es titulen “Ignorant la SD” perquè a mi m’agradaria que em tractessin com als altres. El fet d’haver posat aquests exemples que hem patit nosaltres em serveix per denunciar qualsevol tipus de discriminació, també la de les persones que pateixen racisme.
Igual que diem que les persones amb la SD tenim drets i sentiments, les persones racialitzades també en tenen. Comprenc com es deuen sentir les persones discriminades davant de tots aquests casos de racisme.
Ser empàtic vol dir posar-se a la pell de l’altra persona i en el seu lloc per comprendre’l i entendre el que està passant. A nosaltres també ens han discriminat i quan es parla de drets i sentiments, no només som nosaltres, també són les persones negres. De la mateixa manera que nosaltres tenim dret a entrar a discoteques, per exemple, també el tenen les persones negres.
Si Nelson Mandela aixequés el cap es moriria del disgust al comprovar que no hem evolucionat. Ell va haver de patir l’Apartheid empresonat a Sud Àfrica per defensar la no discriminació racial. Tampoc no m’oblido de Martin Luther King, que el van matar precisament per ser negre.
El racisme encara està ben viu entre nosaltres, hem de fer tot el possible per no caure en aquestes provocacions ni molt menys posar-nos al nivell de les persones racistes.
Iguals en drets
George Floyd va morir a mans d’un policia dels EEUU. Els casos de racisme no només estan al nostre país, es donen arreu del món. Aquí és on ha d’intervenir l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la FCSD que treballa per un món més just. I perquè el món sigui just encara ens queda molta feina per fer.
A través de l’assemblea reivindiquem no només els nostres drets, sinó els drets que tenen totes les persones del món, tinguin o no la SD. Per davant de tot som persones i, com a persones, tenim el dret de fer les coses com els altres. Tinguem o no la SD, siguem blancs o negres, tenim els mateixos drets que tothom.
És una injustícia el que estem vivint en aquest món. S’hauria de fer neteja de la brutícia que genera un racisme com el que estem vivint. És molt vergonyós i molt trist. Com pot ser que no siguem capaços de fer alguna cosa per frenar un racisme que no ens deixa viure en pau? Viure amb tranquil•litat, fraternitat, companyonia i amb ganes de poder compartir les coses com ho fa tothom, amb respecte i afecte. Sobretot hem de ser amables i molt respectuosos i educats amb tothom. Tots som únics però iguals en drets.
Des de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta defensem, protegim, reivindiquem, lluitem i donem suport per tirar endavant els nostres drets i els de tothom. Que no sentin que no hi ha ningú que els defensi i els vulgui ajudar.
Ja estic cansat, fart, i em fa sentir molt trist el que estic veient a les notícies. La brutalitat de l’home no ha desaparegut en el temps. El racisme ja existia amb els esclaus, però estem al segle 21, com es pot permetre que això quedi impune? Se’ns està escapant de les mans. O això ho acabem o no hi haurà com aturar-ho. El racisme deshumanitza.
No ens hem d’acovardir perquè creiem que ells siguin més forts que nosaltres, la nostra millor arma per anar en contra del racisme és no donar-los la raó, utilitzar la paraula per denunciar la discriminació. Allò que es diu que parlant la gent s’entén. Amb la paraula i el respecte i sobretot amb molt d’amor, si ens estimem i fem les coses així, segur que aconseguim viure en un món i una societat millor. Fins aconseguir-ho, no en deixarem passar ni una. Tots units fem força contra el racisme i les discriminacions.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
