La independència

La independència no és fàcil per a ningú. Marxar de casa, tenir la teva independència.
Avui dia hi ha molts fills què degut a la crisi no poden marxar de casa, i altres que no volen. La vida és lluita.

La crisis i l’economia ens estan fent una mala passada i, sobre tot per anar-nos en de casa. I és un realitat molt dolorosa, però és la realitat. Hi ha tantes coses en la vida més importants què els diners.

Però crec què tot i aquests problemes, hem independitzar-nos igualment. Ja només per un mateix, com a persones, tenim el dret de fer-ho. Jo sóc conscient de què ho vull fer-ho. Les meves dues prioritats són: tenir salut i anar més descansat a treballar. Tinc clar, però, que primer és la salut, fer esport i sobretot cuidar-se. Sí, sí, cuidar-se és el més important. Si puc fer-ho tot millor, bé, però sinó tampoc no passa res, aquí no s’acaba el món. Home, tot no són flors i violes.

Independitzar-me, encara que per un temps t’ajuden els professionals de “Me’n vaig de casa”, crec que ho he de fer. Però el que no vull és repenjar-me sempre amb ells.“Corre, corre, Jordi, has d’espavilar-te!”.

També tinc clar què hauré de fer les tasques de casa i fer-me el menjar.

Una cosa que tinc guanyada és que hauré de fer coses que ja feia a casa de la mare, seguir les mateixes rutines. Fent el que em diu la mare, m’anirà molt bé. I sobretot quan entri, posar-me normes

M’anirà molt bé canviar altres ambients, estaré més content i feliç, tindré una altra relació amb la mare i faré la meva vida.

 

* Text original.

One Comment on “La independència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *