La font de l’ oceà

 

Dins les aigües;
la font de l’oceà,
brilla i fa il·luminar,
però jo, què donaria?

 

Les meves virtuts o la meva vida?
Mai; ho faria.
La mar blava;
m’espera d’una glaçada.
Els peixos em miren;
com si fos un pescador,
i les gavines,
totes trapelles,
m’arrenquen un somriure.

 

Per les parpelles;
fins a les orelles,
em creix una dolça melodia,
tota diferent,
amb una gran felicitat,
i si jo no hi fos,
Déu vos guard,
les aigües de la font de l’ oceà.

 

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *