Humitat

 

A la llunyania;
a prop del Port,
al solstici del migida,
el vent,
topant-me a la cara.

La pluja mainada;
l’alzinera blanca,
el volar de les gavines,
la dolça brisa marina,
m’acaronava,
em relliscaven, els meus cabells,
amb l’aire, que s’arrossegava,
i encara,
durava, fins a la tarda,
i a la nit, acabava.

 

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *