Jo sóc!

Un retrobament a la meva persona. En aquest escrit m’agradaria platejar situacions amb les quals ens trobem diàriament o bastant sovint. M’agradaria poder explicar que ara mateix acabo de veure La Voz, un programa de Tele5  ple de emocions i molt emotiu perquè molts cops aconsegueix treure’m una llàgrima dels meus ulls.

I m’ha inspirat a explicar-vos el què m’ha fet pensar. Una de les moralitats més adequades seria… Descobreix qui ets, comparteix-ho, així podràs fer més feliç el teu interior i el teu exterior, a la vegada, es sorprendrà. “El teu exterior és la gent que t’envolta”.

Quan descobrim el poder, l’estimació, la nostàlgia, l’afecte de nosaltres mateixos molts cops ens desbordem, d’altres no tant. Tot el què he dit no deixen de ser sentiments molt purs i profunds. Quan es té un poder ja sigui econòmic o qualsevol d’altre, està molt bé poder-se mesurar i no fer un mal ús i així aconseguir un sentiment que seria sentir-se realitzat. Per no voler espirar a molt més, és a dir “ja estic satisfet i no em cal més” perquè si no, arribem a despertar la enveja, frustració…

Per tant m’agradaria fer saber a la gent que no m’ha agradat mai sentir-me per sobre de ningú, ja sigui: discapacitat, paraplègic, Down, de diferents races humanes, cultures diverses i fins i tot allò que se’n diu NORMAL ……

Que només de dir-ho em fa mal !!!!!!! Em considero una persona molt afortunada, per tot el que tinc i tot el que em proposo tenir. I si no és així insisteixo, fins a poder-ho aconseguir. Molts cops amb esforç, l’esperança i enginy aconsegueixo el meu objectiu.

Tot i així algun cop no l’aconsegueixo!!!

Tot i així procuro esforçar-me i si no em busco un nou objectiu diferent que sigui més atractiu i llaminer per mi i que beneficiï la meva persona.

La meva petita i modesta saviesa és adquirida amb els anys i amb l’ajut d’altres petits Grans Mestres que m’han envoltat a la meva vida, només puc donar-los una gran crit: MOLTES GRÀCIES!!! Gràcies terapeutes Gestàltics, psicòlegs, professors, monitors, educadors, persones de seguiment de “Benvinguts a casa” i, com no, a la Fundació Catalana Síndrome de Down que m’ha ajudat a poder ser INDEPENDENT!!!

I per últim als meus pares i familiars, per portar-me a aquest món i educar-me tant bé com ells han pogut, o han tingut la bondat de fer-ho, lo millor possible. Animo a tothom a ser més plural, comprensiu, cultural i com no també tolerant!!!

* Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *