SEGUEIX A LA LLUNA, AMIC MEU

Segueix a la lluna,
amic meu
que ja n’és nat
les estrelles,
i el foc ja dorm.

No tinguis por;
només són estels
que naveguen
en el cel,
i just un avió
passa com si fos
un ocell.

És nit;
ho sé
però és l’única manera
de que puguis caminar,
sol,
sense que ningú et segueixi.
seràs el rei que anomenem,
faràs història
per el coratge i el valor
que tens.

Que no te n’adones,
que tots volen estar amb tu?
Jo no!! Ets el meu amic,
el meu confident
de secrets.
La gent t’empaita
i no et deixa respirar.
Ara endinsa’t en la foscor
dels arbres,
de la gespa.
Tot és negre;
i què?
Vols que és faci de dia
i les persones no parin
de córrer darrere teu?
No és vida.

Ara tens la companyia
dels mussols
i de la lluna blanca,
que et mira.
Sent l’ esperit;
sent les carícies
del vent
i el remor de l’ herba.

Pots escoltar,
pots sentir,
i fins i tot enamorar-te
de les flors estrella,
que neixen a la obscuritat
absoluta.

Ara té més sabor
la teva vida,
pots refugiar-te
entre les roques
i l’esparreguera,
i sentir-te lliure.
Per fi.

Segueix la lluna, amic meu…
seràs més feliç
i els somnis
i les il·lusions
et seguiran
per aquest camí.

És un camí abandonat;
solitari
de males herbes
i de costes empinades.
Si et plau t’acompanyaré
en un trosset,
o et perdràs pas,
segueix… Fins que arribis
a un pas de cornises
on una heura enfiladissa
fa forma de pont.
Tira’t més endavant;
Veuràs unes tres
o quatre pedres
mal posades,
ficat dintre sembla una cova,
però no ho és.
És una casa vella ,
de sorra calcinada.
allà havia viscut
una guilla
i al fons de tot;
hi ha un racó
mig podrit,
Endinsa’t,
que és un llit
d’escalfor,
com una llar de foc
però en petit.

Oi que si està bé?
Doncs quedat
i ja tens el teu cau,
on poder viure.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *