Un poeta trist

Un poeta trist,

desconsolat i avergonyit,

mort de por i reprimit,

s’amaga sota el llit

tremolós i altament cohibit,

crida ben fort:

jo sobrevisc!!!

Mirant a banda i banda

camina sense gana.

Arriba a l’extrem,

s’aixeca i marxa corrent.

Una vegada cansat i esgotat,

es relaxa i es posa a fer un tallat.

I quan s’entorna  al llit

descansa defallit.

I demà serà un nou dia escarransit

i ben empedreït.

Foto: Freeimages

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *