Gràcies mare per haver-me donat la vida. Tu ets la persona que més estimo en aquest món. Sí que és veritat que has sigut molt enèrgica i no paraves d’exigir mai. Tota la meva vida ha sigut una lluita i no veia el dia que em paressis d’exigir coses. Però el que sóc avui t’ho dec a tu. Quan jo et deia que no era igual que els altres, tu em deies: “Què prefereixes, quedar-te asseguda en una cadira o seguir endavant?”.
Sense tu no hagués pogut tirar endavant. El dia que no ho siguis, què serà de mi? Recordo una frase que em deies: “T’enviaré a una illa de supervivència”. A aquesta illa ja m’hi vas enviar el 2005 quan em vaig anar a viure independent. Jo no era partidària perquè era molt poruga. Però gràcies a que tu em vas animar, he descobert que puc confiar més en les meves possibilitats. Ets el meu motor per seguir endavant. Per això, només em queda dir-te: gràcies mare!
Redactora “ÈXIT21 és un espai on escriure les nostres vivències i les coses que se’ns ocorren. Un lloc on pots explicar-ho tot. Pot ser útil a la societat perquè la gent vegi que tot i tenir discapacitat tenim veu i vot i podem opinar sobre les coses que no ens agraden. Així la gent ens escoltarà i veurà”.
