L’ESCOLA ORDINÀRIA, UN EXEMPLE DE VIDA

A l’article “La síndrome de Down i jo” explico que hi ha gent que no sap on estudiar: si a l’escola ordinària o a l’especial.

Quan parlem de l’escola ordinària vol dir que ens adaptem tots: les persones amb discapacitat intel·lectual i els professors. Ens relacionem tots amb tots amb normalitat. En canvi, l’escola especial és una forma de mantenir els estudis a nivell de les persones amb més dificultats si bé es cert que, segons la meva experiència, hi ha més control.

S’haurien de mantenir les escoles ordinàries com exemple de vida perquè en elles et sents integrada a la societat. La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt important perquè simplement som com la gent que ens envolta. Nosaltres no som diferents. Se’ns ha de tractar com es tracta a tothom.

Igualtat i desigualtat

La llibertat i la igualtat tenen a veure amb el dret a escollir la nostra vida i la manera com volem fer les coses. En canvi, la desigualtat és una manera de veure en la que ens treuen el dret a decidir per nosaltres mateixos. Hi ha gent que pensa que no som capaços de fer algunes coses i això ens treu la nostra llibertat. Hem de fer veure que les persones amb discapacitat som persones igual que tothom. Tenim el dret a decidir. És a dir, cadascú ha de fer el que li agrada. Hem de tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

Gràcies a la meva experiència he vist que a la vida no ha d’haver una escola especial per ser com ets, sinó que ens calen escoles que ens vulguin tenir com a qualsevol altre estudiant.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *