Tenim la tendència a buscar sempre l’aprovació dels altres per reafirmar els nostres actes. El parer de tercers té més importància que la nostra opinió. Crec que això no ens ajuda i, per això, hem d’aprendre a ser nosaltres mateixos i tenir confiança en el que fem.
Complaure’ns a nosaltres
No és sa buscar la seguretat en els altres, però hauríem de fer un treball personal en el que ens hauríem de preguntar si els demés son sincers amb nosaltres i amb ells mateixos quan ens diuen “que bé que ho has fet”. Llavors cal preguntar si ens ho diu per complaure’ns o perquè realment ho sent així. Tot això pot proporcionar-nos una seguretat personal i social que farà augmentar la nostra autoestima.
Malgrat ser conscients de les dificultats que comporta la vida, hem d’anar creixent. Per això comparteixo amb vosaltres la meva reflexió.
La seguretat no s’aconsegueix únicament amb l’aprovació dels demés, sinó que se l’ha de construir un mateix. Com es construeix? Doncs reforçant i nodrint aquelles actituds i decisions que tenim diàriament.
Acceptar que ens podem equivocar és molt sa perquè dels errors se’n aprèn. De fet, els errors son els que ens fan créixer com a persones perquè ens obliguen a fer canvis a les nostres rutines diàries.
Errors temptadors
Quan cometem un error hem de procurar no caure en la temptació de fustigar-nos perquè no aconseguirem poder canviar el que ja hem fet. Però sí que està a les nostres mans procurar no repetir-lo.
Produint solidesa
Un altre aspecte de la seguretat personal és l’estabilitat laboral, que ens pot proporcionar satisfacció personal o econòmica. A dia d’avui, no existeix aquesta estabilitat, degut a la precarietat laboral amb els contractes de curta durada i els drets precaris que tenen els treballadors i que afavoreixen a les empreses.
Antigament, els meus pares i avis havien aconseguit una seguretat laboral que està desapareixent.
Com més segurs ens sentim personal i laboralment, més feliços serem.
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
