UNA PORTA A LA POESIA AMB GRAONS

El passat 14 de maig, Beatriz Ruiz va presentar a Barcelona el seu últim recull de poemes titulat Llàgrimes de dansa. Es tracta del segon acte promocional del poemari de la periodista d’Exit21 en sis mesos (la primera va tenir lloc el novembre de 2018 a Badalona).

L’escenari escollit per a l’esdeveniment va ser la llibreria de la Imatge, un petit local amb aparença de d’un celler vinícola.

EL PRINCIPI DE TOT PLEGAT

L’acte de presentació de Llàgrimes de dansa es va iniciar amb el discurs introductori del seu editor, Joan Puche. El màxim responsable de l’entitat cultural Pont del Petroli va explicar als assistents a l’acte (entre ells es trobaven els membres de l’Assemblea de Drets Montserrat Trueta) com a la diada de Sant Jordi del 2016 l’autora de l’obra va entregar-li en persona un poema propi. Aquesta va ser la llavor del seu primer projecte literari: Cant d’alzina.

Joan Puche va destacar que la virtut que més valora en un poeta és la sinceritat.

RECITAL  A TRES BANDES

A la presentació del poemari de Beatriz Ruiz, no hi podia faltar el recital de rigor dels poemes continguts al llibre. Aquesta tasca va recaure en Marta Pérez i Rodolfo Del Hoyo, companys de l’autora a l’associació Pont del Petroli, els quals es van alternar en la recitació dels poemes.

Marta Pérez va pronunciar els versos d’En un estel llunyà, El silenci dels meus llavis, Mosca de jocs, Nena de burles, Batuta de primavera, Les cireres i Xics de tag.

Per la seva banda, Rodolfo Del Hoyo va declamar els poemes Fent cercles, El foc de les paraules, Sentit, Una porta a la poesia, Bressol, Nomoblidis, Maquetes, Llàgrimes de dansa i Clau de sol.

Per posar la cirereta a l’acte, com no podia ser de cap altra manera, Beatriz Ruiz va delectar al públic amb les set últimes composicions de la vetllada: Un tic-tac al cor, En els teus ulls de vidre, Campanetes d’estiu, Cartes de príncep, Tot és de vidre, Diamants de natura i Quan s’apaguen les pàgines.

EN SENTIT LITERARI I LITERAL

Per a l’ocasió, al fons de la llibreria de la Imatge hi va haver una taula amb un exemplar dels dos poemaris escrits per Beatriz Ruiz. Baixar els graons d’accés al local, suposava en el sentit més literal, traspassar una porta a la poesia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *