UN TRAMVIA ANOMENAT NOSTÀLGIA

Els tramvies són el mitjà de transport col·lectiu més antic existent a diverses ciutats d’arreu del món. No obstant, però, en algunes com Barcelona, aquest medi de locomoció ha estat menystingut durant anys. A principis del segle XXI va tornar a la capital catalana per recuperat el lloc que li va ser arrabassat en nom del progrés.

DELS CAVALLS A L’ELECTRICITAT
Els orígens del tramvia es remunten a l’any 1807. El primer de la història va ser posat en circulació a Oystermouth (Gal·les). Aquest vehicle ferroviari no va arribar a Barcelona fins el 1872. La primera línia de tramvia instaurada a la ciutat Comtal comptava amb cotxes tirats per cavalls. El seu recorregut connectava el Pla de la Boqueria amb els Josepets (l’actual plaça Lesseps), a l’aleshores vila de Gràcia.

El 1899, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir uns tramvies més moderns, moguts per corrent elèctric, reemplaçant així els de tracció animal.

Aquest avenç tecnològic requeria d’una complexa infraestructura per fer-los funcionar, constituïda per les catenàries, les quals sostenien el cablejat d’alimentació.

TRANSPORT EN AUGE I EN CRISI
A principis del segle XX, la xarxa de tramvies de Barcelona va créixer en quilòmetres de vies amb la implantació de noves línies.

A partir del 1924, el transport de superfície electrificat va coexistir amb un altre mitjà de mobilitat ferroviària urbana: el metro. L’Exposició Universal del 1929 va suposar l’auge del tramvia. Al recinte de la plaça d’Espanya hi arribava la línia de la Bordeta.

La dècada de 1930 va estar marcada per la primera crisi econòmica global (Gran Depressió), i la Guerra Civil espanyola. Això, sumat a la postguerra, va contribuir al deteriorament de les infraestructures i material mòbil de Tramvies de Barcelona.
El 1951, la companyia operadora (tenia unitats de dos pisos) va patir un descens en el número d’usuaris motivada per un increment del 40% en el preu dels bitllets.

ARRIBATS DES D’AMÈRICA
A finals dels anys 50, la multinacional General Motors va comprar les xarxes de tramvies de les principals ciutats nord-americanes. El propòsit era el de reemplaçar-los pels autobusos construïts per la companyia automobilística.

Entre els pocs que es van salvar del desvallastador hi ha els cotxes de la sèrie PCC 1600. Van arribar a Barcelona per via marítima el 1961 des de Washington D.C. Durant la dècada de 1960, els populars “Washington” van compartir calçada amb les unitats de la sèrie 1200 i els autobusos Chausson i Pegaso 6035. Amb aquest últim model també van compartir la combinació cromàtica composta de dues tonalitats de verd, tret distintiu en aquella època.

FINAL DE TRAJECTE

Els primers anys 70 van significar el final dels tramvies de Barcelona. Entre els dies 18 i 19 de març del 1971, les últimes unitats en circulació van ser retirades de la via pública. La decisió provenia del llavors alcalde de la ciutat Comtal, José María Porcioles. Dins la seva política de foment del vehicle privat, Porcioles va considerar els tramvies unes lloses per al trànsit motoritzat. La supressió del transport de superfície electrificat va ser celebrat amb el missatge que resava: “Barcelona, per fi lliure de tramvies”.

Amb aquest panorama, l’únic cotxe sobre rails integrats al paviment que quedava en actiu va ser l’entranyable Tramvia Blau. Entre el 1901 i el 2018, la icònica línia va recórrer l’avinguda del Tibidabo, amb origen i final a la plaça John F. Kennedy.

RETORN EN FASE EXPERIMENTAL
Durant la segona meitat dels anys 90, l’Ajuntament de Barcelona es va plantejar recuperar els tramvies, eliminats dues dècades enrere. Així, doncs, es va posar en marxa una prova pilot per comprovar la viabilitat o no d’una xarxa ferroviària de superfície. L’experiment es va dur a terme amb la instal·lació d’un tram comprès entre la plaça Francesc Macià i el centre comercial Illa Diagonal.

El vehicle experimental va ser un comboi cedit per la ciutat francesa de Grenoble.
La fase de proves no va estar exempta d’accidents de trànsit, doncs, Barcelona era llavors una ciutat desacostumada als tramvies. Malgrat tot, els resultats van ser prou satisfactoris per apostar per un medi de transport urbà alternatiu 100% sostenible.

MITJÀ DE CONNEXIÓ INTERURBANA
La bona acollida demostrada per la ciutadania de Barcelona va fer possible el retorn del tramvia a la ciutat Comtal.

L’abril del 2004 (el Fòrum de les Cultures quedava a tocar), va entrar en funcionament el Trambaix amb combois construïts per Alstom. Des de la plaça Francesc Macià, el traçat ramificat en tres línies (T1, T2 i T3) connecta Barcelona amb L’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.

El 2006, arribava el Trambesòs, amb la plaça de les Glòries com a punt d’inici i final. Des d’aquí, el seu recorregut comunica la capital catalana amb els municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs.

Durant gairebé un segle i mig, Barcelona ha mantingut una relació d’amor-odi amb els tramvies. Un parèntesi de 33 anys sense línies ferroviàries de superficie deixa demostrat que tot el que se’n va, acaba tornant.

I és que mai valorem prou el que tenim fins que ho perdem. Així, al•ludint a la cèlebre obra teatral del dramaturg Tennessee Williams, Barcelona ha recuperat un tramvia anomenat nostàlgia.

Foto: TMB Fundació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *