EL SABER OCUPA LLOC A LA TELEVISIÓ

Al llarg de la historia de la televisió, els concursos culturals han esdevingut el format amb més bons resultats d’audiència. Des d’un clàssic de Televisió Espanyola com Cesta y puntos, passant per un veterà com Saber y ganar, fins el recent El cazador. Les cadenes privades també han explotat el filó dels programes que posen a prova els coneixements dels participants. ¡Ahora caigo!, 50×15 ¿Quién quiere ser millonario?, o Boom! en són el més clar exemple.

En la pugna per l’audiència s’ha consumat l’adquisició entre grups audiovisuals rivals de dos dels xous més exitosos de la competència.

Les respostes a les qüestions plantejades poden ser tant directes com opcionals.
Pel que respecta la dinàmica de joc, difereix d’un concurs a un altre.

L’ESPORT ÉS CULTURA
Entre el 1965 i el 1971, Televisió Espanyola va emetre en blanc i negre pel canal TVE2 (avui La 2) Cesta y puntos, concurs presentat per Daniel Vindel.

La mecànica de joc funcionava d’acord al reglament pel qual es regeix el bàsquet. D’aquesta manera, les preguntes formulades, les quals tractaven sobre llatí, feien les vegades de pilota. Cada resposta encertada representava una cistella.

Dos instituts de batxillerat representats pels seus respectius alumnes s’enfrontaven a cada edició. Els estudiants del Col•legi Diocesà d’Orihuela (1966), i els dels Maristes de Lleó, coneguts com els “nens savis de Lleó” (1967) van ser els més brillants.

A El rival más débil (TVE, 2002-2004) un empat entre dos finalistes es resolia per la “mort sobtada”. Es tracta d’una tanda de cinc preguntes a manera de penals de futbol.

SAVIESA DE SOBRETAULA
Des de la seva estrena el 17 de febrer del 1997, el veterà concurs Saber y ganar no ha deixat de sumar adeptes. L’espai cultural que condueix Jordi Hurtado s’ha consolidat com el baluard de les sobretaules de La 2 de Televisió Espanyola.

El programa consta de proves que ja són tot un clàssic. Els participants s’han d’enfrontar a la Batería de sabios, Preguntas calientes, La calculadora humana, Siguiendo la pista, o l’eliminatòria El reto.

Les preguntes estan formulades per la veu en off de Juanjo Cardenal (“L’Invisible”).
En 24 anys, el popular espai ha sofert diversos canvis. Ha variat l’escenografia, la sintonia o la dinàmica de joc. Els guanys en metàl•lic han passat de pessetes a euros.
Des de l’octubre del 2011, Saber y ganar s’emet també els caps de setmana.

ERUDITS A L’AGUAIT
L’última aposta de Televisió Espanyola per a les tardes de La 1 s’anomena El cazador, adaptació de The chase, emès al Regne Unit.

El programa enfronta un per un a quatre concursants que no es coneixen entre si a un “caçador” determinat. Els cinc savis depredadors han passat per diversos concursos culturals. Ells són: Erundino Alonso “El Justicier”, Ruth de Andrés “La Governanta”, Paz Herrera “La Professora”, Lilit Manyakan “L’Espia”, i David Leo “L’Estudiant”.

El presentador, Ion Aramendi, sotmet cada participant a una bateria de preguntes (1000 euros per encert) durant un minut. Els que superen el duel amb el “caçador” de torn, s’hi enfronten en equip a la Caza final. El “caçador” és caçat quan no completa dins del crono la sèrie de caselles (respostes correctes) aconseguides pels finalistes.

DES D’ISRAEL AMB EMOCIÓ
¡Ahora caigo! i Boom! tenen un nexe en comú: ambdós concursos es veuen a través d’Antena 3 TV. Però el tret més significatiu que els uneix és que tots dos adapten un format original de la televisió israeliana.

¡Ahora caigo!, amb Arturo Valls al capdavant, funciona amb una mecànica que pivota sobre un concursant central que s’enfronta als que l’envolten. Cada prova no superada dins del crono suposa perdre un comodí. Si el concursant els esgota tots, s’obre una trampa sota els seus peus i cau per un pou.

A ¡Boom!, presentat per Juanra Bonet, dos equips de quatre concursants han de neutralitzar deu bombes. Cada cable, d’un color distintiu, representa una opció de resposta a una pregunta. Cal tallar els que corresponen a les opcions incorrectes.

ROSCO TRÀNSFUGA
Alguns dels concursos més populars de les cadenes de televisió privades han acabat canviant de vorera per ser emesos per un canal de la competència.

És el cas de Pasapalabra, estrenat l’any 2000, el qual va ser difós inicialment per Antena 3 fins el 2006. Durant aquesta etapa, l’espai del famós rosco va ser presentat per Silvia Jato, el desaparegut Constantino Romero i Jaime Cantizano.

Entre el 2007 i el 2019, Pasapalabra va estar ubicat a la programació vespertina de Telecinco, amb Cristian Gálvez com a mestre de cerimònies.

Després que el grup Atresmedia guanyés el litigi contra Mediaset (propietari de Telecinco) pels drets d’emissió del concurs, aquest va tornar a Antena 3 el 2020.
En el retorn a la cadena primigènia, Roberto Leal és el showman de Pasapalabra.

TRASPÀS MILIONARI
Un altre cas de traspàs audiovisual va ser el concurs 50×15 ¿Quién quiere ser millonario?, basat en el format britànic Who wants to be millionaire? El 50×15 fa al·lusió al premi de 50 milions de les antigues pessetes (300.506,05 euros actuals) per respondre correctament 15 preguntes. El comodí de la trucada i del públic ajuden.
La versió espanyola del concurs va debutar el 1999 a Telecinco, canal pel qual es va emetre fins el 2001. Aleshores, Carlos Sobera n’era el presentador.

Entre el 2005 i el 2008, ¿Quién quiere ser millonario? es va tornar a difondre, però per Antena 3. En el traspàs, Atresmedia va repescar Carlos Sobera.

Antonio Garrido i Núria Roca van locutar el programa en les etapes de 2009 i 2012 (a La Sexta), respectivament. Des del 2020, Juanra Bonet condueix el xou a Antena 3.

MÉS FÀCIL DES DE CASA
Els participants als concursos culturals, els han seguit prèviament per televisió des de casa. Encertar les respostes formulades des de la distància proporciona la confiança necessària per posar a prova els seus coneixements davant les càmeres.

No obstant, però, no és el mateix jugar com a telespectador que com a concursant.
Tot canvia quan et saps el focus d’atenció de milers de televidents pendents de tu. Els nervis deguts a la imponent presència del presentador solen jugar males passades.
El factor crono influeix de manera determinant, fent que els concursants fallin fins i tot la resposta a preguntes relativament fàcils. Amb públic al plató, la pressió augmenta.
Segons resa refrany, els toros es veuen millor des de la barrera. Diuen que el saber no ocupa lloc. Ara bé, el saber dels concursos culturals, sí que n’ocupa a la televisió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *