El districte de Ciutat Vella atresora joies arquitectòniques del passat més remot de Barcelona. Tractant-se de la zona zero de la ciutat Comtal, el codi postal és 08001. Els seus angostos carrers i places conformen un laberint urbà, el qual és testimoni silenciós de la història de la capital catalana.
A l’Edat Mitjana, l’Església cristiana exercia una poderosa influència. Temples com basílica de Santa Maria del Pi, o la catedral en són la prova més fefaent.
No obstant, però, Ciutat Vella també conserva fragments de les seves muralles, tan romanes com medievals (només la base). Al segle XIX, una incipient Barcelona es va expandir més enllà dels seus límits mercè al Pla Cerdà. D’aquest projecte en resultaria el naixement de l’Eixample, erigit al voltant de la ciutat primigènia.
GÒTIC SOBRE ROMÀ
Al número 18 del carrer de Regomir s’ubica l’edifici que allotja el centre cívic Pati Llimona. A la cantonada de la planta baixa hi ha un arc construït en pedra, fusionat amb la paret pintada en salmó de l’immoble. Es tracta de la Porta del Mar, que forma part de la muralla romana, datada entre els segles I i II després de Crist. Es troba emplaçada al que aleshores era la zona portuària de l’antiga Barcino.
A través d’un plafó de vidre als baixos es pot veure el que en queda de les termes.
La capella dedicada a Sant Cristòfol, construïda el 1503, està unida a l’esmentat arc.
Al carrer Sant Sever (cantonada amb Sant Salomó Ben Adret) s’erigeix un altre edifici amb una part de la fortificació romana integrada a la façana.
El mateix tram marcava el límit amb els dominis episcopals per la banda dreta.
VESTIGIS SOTA LA SUPERFÍCIE
L’ascensor que comunica el carrer Pelai amb el vestíbul central de l’estació de Plaça Catalunya (metro L3 i L1, i Ferrocarrils del la Generalitat de Catalunya) es desplaça per un fossat de pedra marronosa. El gruix de superfície és de fet la base de la muralla medieval corresponent al Portal de Sant Sever.
No obstant, però, no és l’únic vestigi de les antigues parets defensives de Barcelona que es conserva a Ciutat Vella. Una altre forma part de la rampa d’accés al pàrquing subterrani ubicat a la plaça del Teatre, a prop del Portal de Santa Madrona.
A la confluència entre el carrer Nou de la Rambla i l’avinguda del Paral·lel s’ubica el mític local d’espectacles eròtics Bagdad. El passadís d’accés a la sala inferior manté intacte un tram de la muralla, decorat amb un relleu representant un sarcòfag egipci.
NOMS AMB REMINISCÈNCIES
Les principals vies de circulació de Ciutat Vella són conegudes per noms que fan referència a algun tret pretèrit que les caracteritza.
Així, doncs, l’artèria que vertebra el districte més antic de Barcelona s’anomena La Rambla perquè antigament ocupava el curs d’una riera.
Quatre de les vies que delimiten el perímetre de Ciutat Vella porten una denominació encapçalada per la paraula “Ronda” (Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere). Això és degut a que el seu traçat coincideix amb el de les muralles defensives. Per un camí damunt de les fortificacions, els sentinelles duien a terme la ronda de vigilància.
Entre la plaça Catalunya i el carrer Portaferrissa s’estén l’avinguda del Portal de l’Àngel. El nom remet al portal de la muralla coronat per l’estàtua de l’Àngel Custodi.
CLAUSTRES URBANS
Amagada darrere la plaça Catalunya es troba l’església de Santa Anna, erigida el segle XII en estil romànic. Inicialment va ser concebuda com a convent, del qual roman el claustre. Al temple, declarat bé d’interès nacional el 1882, s’hi accedeix tan pel carrer Santa Anna com pel de Rivadeneyra.
Annex a la catedral de Santa Eulàlia s’emplaça el claustre gòtic, edificat entre els segles XIV i XV. Entre les obres allotjades sota les voltes laterals destaca el conjunt escultòric L’enterrament de Crist, realitzat per Josep Llimona el 1920. L’escena representa Joan Evangelista sostenint el cos inert de Jesucrist per les aixelles, amb la verge Maria dreta al costat. Al capdavant, Maria Magdalena plora ajaguda.
Al jardí del claustre hi ha la font amb el famós L’ou com balla (festa del Corpus Cristi).
EN RECORD D’UNA INFÀMIA
Davant de la porta de Santa Eulàlia, que dóna accés al claustre, es troba la plaça Garriga i Bach. A la mateixa, la façana lateral de l’església de Sant Sever inclou el monument als Màrtirs de la Independència (Herois del 1809). Es tracta d’un conjunt escultòric dissenyat per Pere Benavente. La composició consta de cinc estàtues agrupades forjades en bronze per Josep Llimona. Les escultures reten homenatge a Josep Navarro, Joan Massana, Salvador Aulet, Joan Gallifa i Joaquim Pou. Tots cinc van ser jutjats en el “Procés de la Ciutadella” i condemnats a mort per insurgents.
Tot i que les estàtues daten del 1929, no van ser col·locades sobre el pedestal revestit en marbre fins el 1941. La peana està emmarcada en un arc ornamental, al centre del qual hi ha incrustat un relleu representant dos àngels, obra de Vicente Navarro.
DUES BASÍLIQUES, DOS ESTILS
Abastant les places del Pi i Sant Josep Oriol, i la placeta del Pi s’ubica la basílica de Santa Maria del Pi. La seva construcció es va dur a terme durant el segle XIV segons els paràmetres de l’arquitectura gòtica. A la façana frontal predomina un rosetó de dotze braços damunt de l’entrada principal, flanquejada per dues arqueres cegues.
La basílica va sofrir un terratrèmol el 1428, i els bombardejos del 1714 i el 1936.
Al mig del carrer Ample, a la plaça de La Mercè es troba la basílica homònima.
Erigit entre els anys 1765 i 1775, el temple està rematat amb una cúpula coronada per l’estàtua de la Mercè. El disseny en estil barroc és obra de Josep Mas i Dordal.
A tocar de l’altar, d’estil rococó, unes escales condueixen al Cambril que acull la figura al·legòrica a la patrona de Barcelona. La talla està protegida per una urna.
PER DAMUNT DELS TÒPICS
Històricament, el Barri Gòtic sempre ha estat associat a la delinqüència i la brutícia. La gentrificació ocasionada per l’afluència de turistes i l’estretor dels carrers emparen els malfactors. D’altra banda, l’incivisme d’alguns transeünts omplen el terra de residus (llaunes, ampolles, bosses, etc). Per aquesta raó, s’intensifica la presència policial, així com el servei de neteja municipal.
La xacra de l’especulació immobiliària s’ha endut pel davant establiments històrics com El Ingenio (carrer Rauric), especialitzat en disfresses i capgrossos.
Per damunt dels tòpics atribuïts al Barri Gòtic, cal gaudir-lo com un viatge al passat. Racons com la plaça de Sant Felip Neri, amb l’església homònima i la font octogonal són un recés de pau. Per la seva història, Ciutat Vella és la gènesi de Barcelona.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
