El passat 31 de març del 2017, dins el marc del cicle Cinefòrum que la Fundació Catalana Síndrome de Down organitza cada últim divendres de mes, es va projectar la pel·lícula documental Motxilla21. El seu director, Iñaki Alforja, va ser guardonat amb el capgròs al millor film de no ficció en l’última edició dels premis Goya.
ROCK & DOWN
Motxilla21 és una banda formada per 21 músics, dels quals a 12 els uneix un denominador comú: tenen la síndrome de Down. Nascut el 2008 a Pamplona, Motxilla21 és un projecte inclusiu en el qual ha col·laborat Enrique Villareal, àlies El drogas, membre del mític grup de rock Barricada. L’artista és el compositor i intèrpret de les cançons que acompanyen els instruments tocats per Iñaki, Ibai, Borja, Diego, Lorea, Mikel, Igor, Aitor, Gonzalo, Aitzane, Lorea i Ramón.
CANÇONS AMB MISSATGE SOCIAL
Dues cançons han servit de carta de presentació a Motxilla21: Somos la Banda21, la lletra de la qual representa tota una declaració d’intencions (ja que la tonada resa: “Venimos a meter mucho ruido”), i No somos distintos, un cant al tracte integrador, atès que les persones amb la síndrome de Down són tan humanes com qualsevol que no la tingui.
PROJECCIÓ INTERNACIONAL
La repercussió social que va aconseguir Motxila21 li va propiciar ser convidada a una gira pel Regne Unit. La pel·lícula, però, se centra en les actuacions que la banda va oferir a Londres, on va tocar en una sala de concerts. Posteriorment, Motxilla21 va actuar en una festa organitzada per una entitat jueva. Tan se val que els integrants de Motxila21 dominin poc o gens l’anglès perquè la música és l’idioma universal que uneix cultures.
DESCOBRINT EL BRESSOL DEL PUNK
Londres és el bressol del punk, subgènere musical derivat del rock que va viure el seu apogeu entre finals dels 70 i principis dels 80 amb les bandes Sex Pistols i The Clash com els seus màxims exponents.
Motxila 21 segueix el dia a dia en l’estada dels membres de la formació homònima a la capital britànica, com una passeig navegant pel riu Tàmesis o un moment d’esbarjo en un parc. Els músics van realitzar una visita obligada a la casa on va viure John Langdon Down, descobridor del cromosoma o trisomia 21, en honor del qual es va batejar aquesta alteració genètica. La pel·lícula d’Iñaki Alforja mostra també la relació entre els components de Motxila21, ja sigui de camaraderia o sentimental (dos d’ells mostren l’amor que senten l’un per l’altre), com les patologies (diabetis o intolerància al glúten).
SOMNIS DE FUTUR
Motxila21 acaba amb imatges de l’enlairament i vol de l’avió en què els membres de la banda tornen a casa filmades des de l’interior. El tram final del metratge alterna plans dels núvols que envolten l’aeronau amb l’ala esquerra en primer terme amb d’altres que mostren alguns dels components mentre dormen en un llit. Iñaki Alforja va fusionar aquests dos conceptes a mode de metàfora per a il·lustrar els somnis de les persones amb la síndrome de Down, que són els mateixos que els de qualsevol sense el trisomia o discapacitat intel·lectual: viure emancipats, casar-se…
El fet que Iñaki Alforja hagi obtingut el Goya al millor documental, vol dir que ha tret endavant el seu projecte amb nota, i mai més ben dit.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
