Barcelona és una ciutat amb una riquesa arquitectònica que la fa única i atractiva, amb obres modernistes com a principal reclam turístic. No obstant, però, alguns dels seus edificis són rèpliques dels existents en altres ciutats d’arreu del món.
D’altra banda, hi ha immobles, el disseny dels quals és deutor de corrents arquitectònics forans.
DES DE CHICAGO AMB GRÀCIA
Durant, les dècades dels 20 i 50 del segle XX, es va imposar un corrent arquitectònic en el disseny d’edificis conegut com a Escola de Chicago. El nom es deu a que la ciutat nord-americana va patir un incendi que la va consumir fins els fonaments el 1871.
La metròpoli va renéixer literalment de les seves cendres gràcies a aquest moviment que va propiciar la reconstrucció de Chicago.
A Barcelona, dos dels exemples més paradigmàtics d’aquest corrent els trobem a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes. D’una banda hi ha el conegut com a edifici Vitalicio (actualment Generali), obra de Lluis Bonet i inaugurat el 1921.
Al xamfrà del davant es troba la que fou la seu del Banc Rural i Mediterrani (1953), dissenyat en el mateix estil per Agustí Borrell Sensat. La planta baixa del mateix l’ocupa una botiga Zara.
Al carrer Aribau, 260, a prop de la cantonada amb Travessera de Gràcia està localitzat l’immoble els baixos del qual acullen les galeries comercials David.
L’edifici (dissenyat per Ignasi Mas i Morell i acabat el 1931) va ser concebut per a donar cabuda a la fàbrica i oficines de la pretèrita empresa automobilística de nom heretat pel recinte de botigues.
Les obres dissenyades sota els paràmetres de l’Escola de Chicago s’emmarquen en l’estil neoclàssic.
EL MIRALL ITALIÀ
Al costat mar de la plaça Espanya s’erigeixen imponents les torres bessones que flanquegen la capçalera de l’avinguda Maria Cristina. Aquests colossos estan dissenyats per Ramón Reventós a imatge i semblança del Campanile de la veneciana plaça de Sant Marc.
Darrere de cadascuna d’aquestes dues rèpliques hi ha una columnata còncava inspirada en l’existent a la plaça Sant Pere de Roma amb finestrals entre columnes. Són la part lateral del Palau de la Metal·lúrgia, Electricitat i Força Motriu, d’una banda, i del de Comunicacions i Transports, de l’altra.
Al fons del recinte concebut per a l’Exposició Universal de Barcelona celebrada el 1929 es troben els palaus bessons d’Alfons XXIII i Victòria Eugènia.
Des de la plaça Espanya es pot veure que ambdós costats són idèntics, com si l’avinguda Maria Cristina fos un mirall que els reflecteix.
DISSENY A TOTA VELA
A la façana marítima de Barcelona hi ha un edifici, la forma del qual suggereix la vela inflada d’un vaixell. Es traca d l’hotel W, dissenyat per l’arquitecte Ricard Bofill i inaugurat el 2009. L’estil té una semblança raonable amb l’hotel Abjur Al Arab, situat a Dubai (Emirats Àrabs Units) i assentat en un illot artificial davant la costa del Golf Pèrsic.
A la ciutat Comtal podem trobar similituds arquitectòniques amb altres ciutats, fruit de la inspiració o modes estilístiques. Aquestes la converteixen en la Barcelona influenciada.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
Es una pena que dos edificis emblemàtics d Agustí Borrell i Sensat,actualment es trobin en risc de demolició, Ràdio Liberty a la platja de Pals i l edifici Mobba a Badalona