Brillava el sol quan vas marxar;em vas deixar sola sense companyia segura,i encara així vaig continuar ferma gràcies a tu.Monument al meu amor, em vaig dir;i ni encara així vaig tornar,no tenia res que m’expliqués que m’acompanyés,que fora el meu àngel guardiàcom un petó de pètal de flor.Monument al meu amor,vaig continuar repetint-me’l;com un gos…
M’atrau la veu, el joc, el cel, les pilotes de joguina. Però que és el que més m’agrada? Ser una nena. Una nena petita i jugar. Jugar amb les estrelles en el vent, els ocells que volen com paraigües de platja i que es veuen de lluny. Em sedueixen les boniques paraules, els gelats, la…
Ploro quan et tinc a prop, fins i tot quanet trobes lluny de mi perquè t’estranyo molt i et tinc inassolible. Sento la meva ànima plorar mentre et tinc en el meupensament, albergant aquesta solitud i tristesaper la teva absència. A través del meu plor sento gotes del meu llagrimerlliscar-se per les meves galtes, mentre…
Moriria d’amor per estar atrapada a les teves mans, en una suau presó musical, de la teva dolça veu. Moriria d’amor per escoltar les teves paraules, en el teu instant de música. Així viuria en les teves ales ballant; agafats de la mà vivint la teva llum, en un vals. Moriria d’mor per tornar-te a…
Des de l’infinit d’aquell cel blavós puc contemplar el sol començant el dia d’entre els núvols. Són els seus bufons ullets que estant prop de la meva estimada sóc testimoni i al mateix temps contemplo el despertar de la seva mirada. Aquella mirada seva a través del sol es reflectia el seu rostre entre aquelles…
La nit té estrellat el cel, estrelles a plena nit. Vaig veure una molt curiosa, no sabia quina era. Vaig descobrir un llibre. Haig de saber i així endevinar quina era ara la estrella polar. Són els Reis d’Orient. Vol dir que vigilen si estan plenes les estrelles. Fa dies que veig estrelles, el cel…
Jo tinc por de fumar Jo tinc por de les pel·lícules de terror Jo tinc por de la mort Jo tinc por del foc Jo tinc por de perdre els amics i les amigues Jo tinc por de perdre la Clara Jo tinc por de perdre la meva família Jo tinc por d’estar a l’atur…
Quan el cel canta va amunt com un xiulet. Xiula, va depressa. No balla. Solament crida content. Fa petits llampecs i desprès calla, va en comparsa, en silenci.
Al llarg de 100.000 milles he viatjatflotant a l’aire en blanc.Només sentia màgiaen ombres espectrals,era com si estiguès solaen un somni junt a un príncep especial.Tan sols amb ell,canviant paraules,ànimes en un més enllà.S’havia transformat en un món de temps parat.Els seus ulls amb els meus,les seves mans amb les meves,era com un mirall en…
És una dona que hi ha. Quan es miren als ulls, els dos més aprop. Aquest és un jovent tan enamorat, enamorats els dos. Era una nit per un cita romàntica, com l’amor amb tanta profunditat. Perquè esteu plorar tant?
