El passat divendres 12 de febrer, la companyia “La niña bonita” va tornar a representar l’obra “Amy and the orphans” al teatre Cotxeres Borrell de Barcelona. Properament es realitzaran més representacions.
Una vida portada a escena
L’escriptora Lindsey Ferrentino va voler retre homenatge a la seva tia Amy Jacobs relatant la seva vida a aquesta obra.
Amy va ser internada en una institució estatal (Willowbrook) per a gent amb trastorns psíquics.
A la mort del seu pare, els seus germans van a buscar-la per anar al funeral.
En el viatge i en el funeral queda palès que l’única que té clara i organitzada la seva vida és Amy.
Els seus germans són els veritables orfes plens de dubtes sobre com portar la seva vida.
L’obra reflecteix bé entre la comèdia i el drama sobre el que en definitiva és el sentiment de la vida i la necessitat d’acceptació, adaptació i lluita que tot ésser humà ha de realitzar per viure la seva vida.
I això fa Amy: accepta, s’adapta i lluita, i aconsegueix tenir una vida més plena que els seus germans.
¿Amy és la marginada? Ni parlar. Els marginats són aquells que no han sabut acceptar, adaptar-se i lluitar per viure la seva vida en tota la seva plenitud per petita que sembli.
Les persones amb síndrome de Down o altres persones en situació de discapacitat intel•lectual som perfectament capaços de fer el que Amy ha fet: VIURE.
Això fa que “Amy and the orphans” hagi de ser d’obligada visió per a les en situació de discapacitat intel·lectual, i per a totes les entitats que es dediquen per promocionar el missatge de l’obra.
I els altres “orfes” aprenguin la lliçó que els dóna la seva germana “diferent”.
Redactor ÈXIT21 pot ajudar a canviar una mica la mentalitat del que pensen les persones i la societat respecte a les persones amb discapacitat, així com canviar la manera en què la societat les tracta. Crec que ÈXIT21 em pot donar més seguretat en mi mateixa i canviar el meu estil d’escriptura. També pot ajudar-me a saber respectar els diferents ritmes de treball de cada un. Normalment sóc molt impacient i he d’aprendre a ser menys impacient. També em pot ajudar a conèixer a noves persones i així ampliar el meu cercle d’amistats.
