Comoditat o natura?

Cada dia que passa hi ha una clara evidencia a les ciutats: no ens saludem, no ens coneixem i, fins i tot, desconfiem per por a que ens facin mal. A més, això es pot incrementar degut a la globalització que estem tenint i que comporta més diversitat cultural.

¿Com podríem canviar tot això per generar una convivència més humana i propera per a tots plegats?

Esmento això perquè als pobles tothom es coneix i se sap de quin peu calça tothom. Però, a la vegada, es respecta una convivència i una harmonia concreta, com ara saludar quan una persona es creua amb una altra, establir converses per saber com està tothom, etc.

També existeix diversitat de pensaments que algun cop fa que els veïns topin entre ells.

El que sí que em sap més greu és que en una ciutat el veïnatge no existeixi de forma natural i hagi un desconeixement de qui és el teu veí. Ens despreocupem de qui ens envolta. Vivim en un món de desconeguts.

Més a prop de la natura

També comentar que en una ciutat és de molt agrair la quantitat de serveis que es poden obtenir a curta distància, per exemple: cinemes, boleres, urgències, equipaments, etc.

En un poblet és possible que s’hagi de recórrer una llarga distància per obtenir serveis bàsics com escoles, hospitals, esbarjo…

Una de les coses que més valoro és que en un poblet s’està més a prop de la natura per gaudir de la vegetació i tots els éssers vius que hi viuen. En canvi, en una ciutat, on tot normalment està urbanitzat, l’accés a la natura està més limitat. Enmig de tant asfalt costa trobar un tros de terra per trepitjar.

En una ciutat es viu molt còmodament, però no es respecta gairebé gens la naturalesa i això no m’agrada. Per mi, primer és la natura i després la comoditat.

+ posts

Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *