8 de desembre de 2014

Sota les aigüesde les aigües d’una tempestadorms,tranquil·lamententre les fulles,les flors. I encara així no para;les llàgrimeses tornen més fortes,i com si fos una bombaesclatad’un critde nit. Escolta la plujaels llamps,l’electricitatque t’envolta.És tot! Però no amainasegueix com el foc,quan paraquina tristesa,la calmael soroll se n’havia anatles goteshavien escampat. En un bassalt’apropesi què veus?El teu reflex;el teu…

D’antics amors; lo possible de la llunyania, i d’eterns focs, t’emporto junt amb la meva ànima, joia sorpresa. Amb les teves corbes; em feies tremolar, et mirava els ulls, i em sentia feble. Erats tú; el meu cor estimat, encara que jo fossi amable, tu, mai em somreies, només ballaves, a sota la foscor, d’una…