HOMENATGE A “LA VEU”

L’origen i ascens d’una estrella

El  passat 12 de desembre, Frank Sinatra hauria complert 100 anys. Francis Albert Sinatra, descendent d’immigrants italians establerts als Estats Units, va néixer a Hoboken (Nova Jersey) el 12 de desembre del 1915. Sinatra va ser un nen que va créixer en un barri de classe mitjana i gairebé sense estudis i amb aficions com la boxa, l’atletisme o la natació. Aquell nen orgullós i conflictiu solia actuar a la taberna regentada pel seu pare, acompanyat de la seva pianola ―quan no d’un ukelele― apuntalant així la seva carrera artística.

Llegat artístic

Prenent com a referent  un mestre de la talla de George Gershwing, Frank Sinatra ha deixat per a la posteritat cançons tan inoblidables com Strangers in the night, My way, That’s life, Fly me to the moon o la celebèrrima New York, New York; la lletra de la qual va donar a La gran Poma, el sobrenom de la ciutat que no dorm mai. Al cantant se li va atribuir el sobrenom de “La Veu” per la seva manera tan única i personal d’entonar els temes que interpretava.

“And the Oscar goes to…”

Frank Sinatra és també un artista reconegut per la seva faceta d’actor, protagonitzant films com L’home del braç d’or, d’Otto Premminger; o Alta societat, amb Grace Kelly. Però la incursió més notable que Sinatra va fer al cinema va ser el 1953 de la mà del director Alfred Zinnemann a D’aquí a l’eternitat, en la qual va compartir cartell amb actors de la talla de Burt Lancaster, Montgomery Cliff o Deborah Kerr. Per aquesta pel·lícula bèl·lica, “La Veu” va es va emportar l’Oscar al millor actor secundari l’any 1954.

Quatre bodes i flirtejos en general

Frank Sinatra es va casar en quatre ocasions. Primer amb Nancy Barbato, el 1938 (per a gran disgust de la seva legió de fans femenines), amb qui va tenir tres fills; però es van divorciar el 1951.

“La veu”es va casar en segones núpcies l’any 1953 amb Ava Gardner; amb qui va tenir una convivència tempestuosa que el va portar a diverses temptatives de suïcidi.

La tercera esposa de l’artista va ser una joveníssima Mia Farrow de 21 anys (ell en tenia 51), amb qui va contraure matrimoni el 1966, precisament quan acabava de debutar al cinema a La llavor del diable de Roman Polanski.

L’últim matrimoni de Sinatra va ser amb Barbara Marx (exdona de Zeppo Marx), però al cantant se li van presumir flirtejos amb Judy Garland, Lauren Bacall o fins i tot amb la primera dama dels Estats Units, Jacquelin Kennedy.

Amistats perilloses

A més dels flirtejos esmentats en el paràgraf anterior, a Sinatra també se li atribueix una estreta relació amb un pes pesant de la màfia, com va ser Lucky Luciano. I tot gràcies als contactes que tenia Joe Fischetti, un amic de la infantesa de “La Veu”, atès que el cap del sindicat del crim era una figura idolatrada per tot italoamericà que s’apreciés. Al cantant de Nova Jersey se’l va vincular amb la mort de Marylin Monroe o John Fizgerald Kennedy.

The Rat Pack

El quintet musical més famós de tots els temps va ser el format per Frank Sinatra, Dean Martin, Peter Lawford, Sammy Davis Jr. Joey Bishop i Buddy Greco, més conegut com The Rat Pack; nom que va inspirar Lauren Bacall en veure’ls tots cinc tornant de festa. “Feu tan xivarri com una colla de rates”, va dir. Junts van actuar habitualment a l’històric Hotel Sands de Las Vegas, a més de protagonitzar el 1960 La cuadrilla de los once, de la qual Steve Soderberg en va realizar un remake 40 anys després titulat Ocean’s eleven. El 1964, tres dels cinc membres de la formació ―Sinatra, Martin i Davis Jr.― van interpretar “Quatre gàngsters de Chicago”, juntament amb Peter Falk i Bing Crosby.

Las Vegas, l’hàbitat natural de “La Veu”

Durant  la dècada del 1970, Frank Sinatra va oferir concerts en diversos hotels-casino de Las Vegas com el Caesars Palace o el Sahara. El 1974, per primera vegada en la seva carrera  artística, va emprendre una gira mundial retransmesa via satèl·lit que el va portar a Europa i Austràlia. També va actuar al Madison Square Garden de Nova York.

Amb els candidats al poder

L’any 1972, “La Veu” va donar suport a la campanya electoral de Richard Nixon, qui optava a un segon mandat, i que es va truncar pel cas Watergate, relacionat amb la guerra del Vietnam.

Frank Sinatra va recolzar el seu amic Ronald Reagan en la campanya presidencial del 1980, en les quals va resultar vencedor i de les mans del qual va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat.

L’ocàs d’una estrella

Frank Sinatra va morir el 14 de maig 1998 al Cedars Sinai Medical Center de Los Angeles, ciutat en la qual té la seva estrella incrustada al Passeig de la Fama de Hollywood, perquè la veu d’aquest artista irrepetible sonarà d’aquí a l’eternitat.

Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *