El passat 7 de març es van complir 50 anys de la difusió de la famosa i alhora pintoresca imatge de Manuel Fraga Iribarne banyant-se a la platja almerienca de Palomares.
Alarma nuclear o “broken arrow”
Tot va començar el 17 de gener del 1966 quan un avió Boeing KC 135 Stratotanker i un B-25 Stratofortress de l’USAF (Forces Aèries dels Estats Units), van xocar a Palomares, un poble de la costa d’Almeria. Arran de l’accident, tots dos aparells van esclatar provocant la mort instantània de set tripulants, mentre que uns altres quatre van aconseguir sortir-ne ejectats amb paracaigudes.
Una altra conseqüència del sinistre va ser la pèrdua per part del B-25 de les quatre bombes nuclears d’1,5 megatons cadascuna que transportava a bord (un fet que en l’argot militar s’anomena “broken arrow”). Tres bombes van caure a la platja de la localitat i la quarta, al mar. Tot i que cap dels artefactes va arribar a explotar, va condir el pànic entre els veïns de Palomares, ja que els tres de la platja estaven a l’abast dels nens que hi jugaven. Però el que més preocupava als vilatans era la bomba caiguda al mar pel risc que hagués contaminat les aigües locals amb l’urani que contenia al seu interior.
Mobilització sense uns mínims de seguretat
Les tasques de descontaminació de la platja de Palomares i de retirada de les bombes les van dur a terme agents de la Guàrdia Civil en precàries condicions, ja que treballaven totalment desproveïts de material adequat i exposats a la radiació atòmica. En contraposició, els marines dels Estats Units que hi van col·laborar anaven enfundats en vestits NBQ que els preservava dels nocius efectes del plutoni.
Pel que fa la bomba caiguda al mar, aquesta va ser recuperada per un minisubmarí Alvin a 869 metres de profunditat i a cinc milles nàutiques de la costa. La troballa de l’artefacte va ser possible gràcies a un pescador, veí del municipi d’Águilas que es trobava feinant a l’àrea de recerca. L’home en qüestió responia al nom de Francisco Simó Orts, tot i que va ser apropiadament conegut pel mot de Paco “el de la bomba”.
Bany de multituds
Un mes i mig després de l’accident, el 7 de març del 1966, l’aleshores ministre d’Informació i Turisme del govern de Franco, Manuel Fraga Iribarne, abillat amb un banyador Meyba es va ficar, acompanyat de l’emabaixador dels Estats Units, a les aigües que banyaven Palomares amb la intenció de transmetre un missatge tranquil·litzador a la població local, volent demostrar al món que la presencia de la bomba no suposava cap perill de radioactivitat. Aquella impagable estampa va ser recollida per les càmeres del NO-DO com un vehicle propagandístic del règim que pretenia evitar el recel turístic.
Un Palomares al cercle polar àrtic
Dos anys després del “broken arrow” d’Almeria, el 21 de gener del 1968 es va produir un altre en gairebé idèntiques circumstàncies a la base aèria de Thule, a Groenlàndia. El desastre va tenir el seu origen en un incendi que es va declarar a la cabina d’un B-25 que, a l’igual que l’accidentat a Palomares, transportava quatre bombes nuclears B28 a la bodega de càrrega. Sis dels set tripulants que anaven a bord de l’aeronau van salvar la vida perquè van sortir expulsats amb els seients ejectables. Malauradament, però no hi va haver seient d’evacuació per al setè ocupant, que va morir a l’acte quan l’avió es va estavellar i esclatar posteriorment. Les tasques de descontaminació i recerca van anar càrrec tant dels Estats Units, que tenia les competències sobre les instal·lacions de Thule, com de Dinamarca, que té la sobirania sobre Groenlàndia.
Seqüeles a llarg termini
La imatge d’ innocüitat de l’incident que el govern franquista va vendre a l’opinió pública va ser producte de les exigències imposades per les autoritats militars nord-americanes, que obeïen a la voluntat d’ocultar la magnitud del desastre. No va ser fins el 1986, que el govern socialista de Felipe González va fer públiques les dades reals de la catàstrofe de Palomares, revelant que el 29% de la població local estava afectada en major o menor mesura pel plutoni radioactiu. Com a conseqüència, el Consell Nacional de Seguretat va optar per prohibir la urbanització a les zones afectades, atès que la radiació atòmica del plutoni triga una mitjana de 24.000 anys en dissipar-se. Pel que respecta a les quatre bombes recuperades a Palomares, actualment són relíquies exhibides a l’Atomic Museum d’Alburquerque, a l’Estat nord-americà de Nou Mèxic. Un bany relaxa, sempre i quan no et fiquis aigües contaminades.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
