Anava viatjant per la ciutat;
era encara de dia
i veia la vida com passava
tota plena de rialles,
de cançons mortes,
i em vaig parar en un racó solitari.
Havia vist una noia
de pell de vidre
tocant de sol a sol
unes tires de llança platejada.
Semblava un cel de lluna.
Era tan delicada
que feia recordar a una verge.
Les seves dolces mans
acariciaven el pelatge d’aquella adorable arpa.
Semblava que estigués acaronant una rosa.
Jo em vaig quedar allà
escoltant aquella suau melodia
que tocava tan meravellosament,
la noia dels cabells d’or.
No volia saber el seu nom;
només volia escoltar la simfonia.
Era una simfonia romàntica;
tota plena de llum.
Em feia sentir petit.
Em vaig quedar palplantat,
entre aquelles quatre parets.
Volia seguir amb les meves orelles
la veu de la música
veient a aquells colors
de pintura fresca.
M’ havia enamorat!
Tot plegat era com un ocell
volant contra el vent.
Aquell instrument tan encisador
lluïa en el meu cap.
Em feia ballar d’ emocions,
de sentiments.
Volia agafar a la noia
i portar-la a casa meva
i que seguís acariciant
l’ arpa com si es tractés d’una ploma.
Però no podia!
Ella guanyava diners al carrer
com a músic marinera,
i convertia a aquella sonata
en una nit bella i plena.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
