Les recents matances a la discoteca gai Pulse a Orlando (Florida) en la qual van morir 50 persones, i l’ocorreguda a Dallas (Texas), que es va saldar amb cinc morts (tots agents de policia); han posat damunt la taula en plenes eleccions presidencials la necessitat o la conveniència de regular tan el comerç d’armes de foc com la concessió de llicències per posseir-les.
UNA NACIÓ NASCUDA SALVATGE
La segona esmena de la Constitució dels Estats Units diu textualment el següent: “Sent necessària una milícia ben regulada per la seguretat d’un estat lliure, el dret a posseir i portar armes no podrà ser infringit.” Aquest article fou ratificat el 15 de desembre del 1791. Des dels temps de la conquesta de l’Oest, les armes han imposat la seva llei. Concretament la llei del Talió que resa “ull per ull, dent per dent”.
El revòlver creat per Samuel Colt va tenir un paper cabdal en un episodi de la història dels Estats Units com el mític tiroteig d’OK Corral a Tombstone (Arizona) el 26 d’octubre del 1881. L’enfrontament armat el van protagonitzar els germans Wyatt, Virgil i Morgan Earp i Doc Holliday contra Bill Clayborn i dos parells de germans: Frank i Tom McLaury, i Ike i Bill Clanton.
BANY DE SANG A LES AULES
Les matances massives més aclaparadores ocorregudes als Estats Units han tingut com a escenari instituts de secundària i universitats. La més remota de la qual es té constància és la que va tenir lloc al Bath School de Michigan el 18 de maig del 1927. Andrew Kehoe va assassinar 36 companys, però no pas cosint-los a trets sinó fent explotar dinamita.
A la Universitat de Texas, l’1 d’agost del 1966, Charles Withman, un antic marine, va disparar indiscriminadament des de la torre del campus amb una carabina M11 encertant mortalment 15 persones i ferint-ne 32 més abans de suïcidar-se.
El 20 d’abril del 1999, a l’institut de secundària de Columbine (Colorado) dos estudiants del centre, Eric Harris i Dylan Klebold, armats amb dues escopetes i una carabina van obrir foc causant 15 morts (inclosos els dos autors de la massacre) i 21 ferits. L’endemà del dramàtic succés, hi ha haver algun diari que va publicar la noticia adjuntant al text una fotografia del cantant gòtic Marilyn Manson, sense que tingués cap relació amb els fets. Però en estar considerat l’enemic número u de la moralitat nord-americana, el rotatiu va conjecturar que el controvertit artista va poder influir en els dos joves. Aquest esdeveniment va inspirar el cineasta Michael Moore per a realizar el docufilm de denuncia “Bowling for Columbine”.
El 16 d’abril del 2007, Seung-Hui Cho, un estudiant d’origen sud-coreà matriculat a l’Institut Politècnic i Universitat de Virginia, on cursava l’últim any de Literatura Anglesa, va irrompre al campus armat amb una pistola Glock 19 i una Walther P22 disparant a tort i a dret matant 33 estudiants i tot seguit es va treure la vida.
La següent matança d’aquest tipus va ser la perpetrada per Adam Lanza a l’escola d’educació primària Sandy Hook, situada a la localitat de Newton, a l’estat de Connecticut el 14 de desembre del 2012. La bogeria del jove de 20 anys es va saldar amb un balanç de 28 morts (20 nens, 6 docents del centre, l’autor de la massacre i la seva mare).
NIT DE MÚSICA I TERROR
La nit de l’11 al 12 de juny d’aquest any va tenir lloc al club Pulse, un local destinat al col·lectiu homosexual d’Orlando, un tiroteig indiscriminat i xenòfob, l’autoria del qual va ser reivindicat per un ciutadà d’origen afganès en nom de l’Estat Islàmic. L’organització, responsable de la massacre de la sala de concerts Bataclan a Paris el passat 13 de novembre, va actuar amb el mateix model d’arma que al local d’oci americà: un fusell d’assalt Kalashnikov. El dia abans de la matança, a la mateixa ciutat d’Orlando, va ser assassinada la cantant Christine Grimmie, que havia esdevingut un ídol juvenil gràcies al concurs musical “The voice” a mans d’un pertorbat que li va disparar a boca de canó en el moment en què l’artista estava firmant autògrafs. El seu germà va aconseguir reduir l’assassí, cosa per la qual va ser considerat un heroi pels assistents al concert que la víctima estava a punt d’oferir al Plaza Theater.
RÀBIA CONTRA L’AUTORITAT
El passat divendres 8 de juliol va tenir lloc una manifestació integrada per ciutadans afroamericans a Dallas en protesta per l’abús d’autoritat que alguns agents de policia exerceixen sobre aquest col·lectiu. Un individu de raça negra, de cognom Johnson, va decidir prendre’s la justícia pel seu compte disparant com un franctirador contra els representants de l’ordre públic, dels quals en va tocar cinc mortalment, a més de ferir-ne sis més. Aquests dramàtics esdeveniments han obligat el president dels Estats Units, Barack Obama, a limitar a 21 hores la durada de la seva visita a Espanya.
UNA INSTITUCIÓ “DE ARMAS TOMAR”
L’Associació Nacional del Rifle (NRA en anglès) és una institució històrica als Estats Units, que tot i haver estat fundada a Nova York el 1871, actualment té la seu a Fairfax (Virginia). Aquesta organització es caracteritza per defensar a ultrança la segona esmena de la Constitució dels Estats Units, apel·lant al dret de defensar la vida, la qual cosa pot ser interpretada com un dret legítim a prendre’s la justícia per compte propi. El desaparegut actor Charlton Heston, fou el president de l’ANR entre el 1997 i el 2003, va arribar a argumentar que els Estats Units es trobaven immers en una guerra civil que amenaçava les llibertats i els drets del seu poble. L’associació Nacional del Rifle sembla viure impassible al descontrol de les armes que tantes morts innecessàries ha causat. La resposta de l’entitat a aquesta realitat és que “No són pas les armes les que maten sinó les persones que les fan anar”.
Kentucky és probablement l’estat nord-americà on la passió per les armes de foc està més arrelada.
QUAN UNA PANTALLA DE CINEMA ÉS UN MIRALL DE LA REALITAT
En moltes pel·lícules i sèries de televisió s’han pogut veure personatges adquirint armes de foc com qui compra en una ferreteria. Un clar exemple seria “Un dia de fúria”, film dirigit per Joel Schumacher el 1992, en el qual un home corrent (Michael Douglas) ha de sobreviure a la jungla d’asfalt que metafòricament representa la ciutat de Los Angeles. Les contínues adversitats que aquest personatge ha d’afrontar el porten a convertir-se en un guerrer urbà en comprar tot un arsenal en un establiment regentat per un neonazi que no li demana al seu client cap mena de document per emportar-se les armes adquirides.
ESPANYA, MÉS RESTRICTIVA VERS LES ARMES
La legislació espanyola és més rigorosa en matèria de concessions de llicències per la possessió d’armes de foc, per la qual s’avalua l’aptitud dels demandants mitjançant un examen psicològic. Dos requisits que han de complir tot aspirant a un permís d’armes són, d’una banda, no tenir antecedents penals i de l’altra, realitzar pràctiques de tir per disparar pistoles, rifles o escopetes de manera responsable. L’ús de les quals s’han de limitar a la caça i l’esport. En cas que la finalitat de la tinença de les armes sigui el col·leccionisme, aquestes han de ser anteriors al 1890.
LLIÇÓ D’HISTÒRIA NO APRESA
Els Estats Units haurien de tenir en compte que quatre dels presidents que han tingut al llarg de la seva història han estat assassinats per armes de foc: Abraham Lincoln (1865); James A. Garfield (1881); William McKinley (1901) i John Fitzgerald Kennedy (1963). Ronald Reagan no va passar a formar part d’aquesta llista negra de magnicidis de miracle quan, el 1981, va ser objectiu d’un tiroteig del qual va sortir il·lès. Així, doncs, dels Estats Units, el país del món amb més armes de foc per habitant, més que de les barres i estrelles, se n’hauria de dir el país de les bales i estrelles.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
