Les meves millors vacances

Dins dels meus 16 anys viatjant amb els grups de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) aquest és un repàs d’alguns dels meus millors viatges

Estem a l’estiu i com és habitual durant aquests dies, són molts els que ja comencen a fer les seves maletes i mirar a totes les agències les millors destinacions.

La majoria sol buscar llocs amb platja, però la veritat és que hi ha un ampli ventall per al gust del viatger; com llocs de muntanya i fins i tot càmping, o bé aparthotel.

Després d’aquesta breu introducció, passo a parlar de les que han estat per a mi, fins ara, les meves millors vacances. És a dir, d’aquells llocs que més m’han marcat.

Destinació: Eivissa

Allotjament: Hotel Mare Nostrum

Juliol 2006 (del 24 al 30)

Sens dubte aquest va ser el primer de tants viatges que més em marcaria, i podria dir que allò era una festa dia si i l’altre també.

Malgrat els típics frecs de convivència, la resta del temps vam fer de tot. Fins i tot hi va haver un dia que no vam dormir, arribant a l’esmorzar del matí següent amb la roba que dúiem.

També recordo una matinada que amb els meus companys d’habitació ens vam prendre al bar de l’hotel una gerra de litre de sangria.

Destinació: Mallorca

Mes: Juliol-Agost 2008 (del 27 al 1)

Després d’Eivissa, el més emotiu va ser el viatge a Mallorca. Més que res perquè aquesta seria la meva segona estada en aquesta illa 8 anys després de la primera que vaig fer allà per l’any 2000.

Com era d’esperar, tot el que vam fer, ho vam gaudir per la porta gran: el passeig en cotxes de cavall o la visita a la catedral, entre altres activitats.

Però el que més ens va marcar va ser quan vam arribar a Mallorca i les maletes a Lanzarote. Clarament aquella va ser l’anècdota que més va revolucionar al grup durant aquest viatge.

Tot i els frecs de la convivència diària i altres anècdotes, està clar que el temps estival en grup és la millor manera de gaudir de les vacances.

Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.

Francisco Marin té una novel·la en curs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *