Hi ha una paraula en concret que no és del meu grat perquè té un prefix negatiu: “-dis”. La paraula en qüestió és “discapacitat”. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la defineix de la següent manera:
-dis: prefix que significa difícil.
Capacitat: qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa.
Per tant, discapacitat vol dir que no s’és capaç de portar a terme segons quines accions.
No sé ben bé qui va ser la persona que va determinar o decidir com fer servir aquesta paraula per a persones que tenen més dificultats que d’altres. A partir de quina dificultat per fer alguna cosa es considera que una persona té discapacitat? Quins paràmetres es fan servir?
Per a mi no té coherència fer aquesta deducció respecte aquesta paraula en concret perquè tots tenim limitacions i tots podriem passar a ser persones amb discapacitat. És a dir, que no tots tenim les capacitats i/o coneixements per fer moltes de les coses que ens envolten. Per exemple, no tots estem capacitats per teixir un jersei, muntar un moble, arreglar un ordinador, escriure un text sense faltes o canviar una roda d’un cotxe. Tots necessitem de tots perquè no tenim les mateixes capacitats. I, per tant, això no vol dir que tots tinguem discapacitat.
Una persona per poder ser considerada discapacitada ha de passar un procés judicial que determini si ho és o no. M’agradaria saber en què es basa un jutge per determinar que una persona és o no és discapacitada.
Perquè com ja he dit prèviament, tots flaquegem en algunes coses. I com mai podrem ser perfectes, tots podriem acabar sent persones amb discapacitat. O més ben dit, no hauríem de qualificar-nos i etiquetar-nos sinó acceptar-nos tal i com som i aprendre a conviure amb la màxima tolerància i respecte.
Amb això vull dir que la paraula “discapacitat” no vol dir que una persona sigui més o menys vàlida en qualsevol situació en comparació amb qui no en tingui.
Espero i desitjo que en el dia de demà pugui arribar a dir que totes les persones amb una certa dificultat d’aprenentatge o qualsevol altre situació puguin ser integrades a la societat per tenir un món més igualitari amb més coneixements i oportunitats per a tots.
Deixem de ser discriminadors amb nosaltres mateixos i amb els altres. Sempre podem comparar però sense que això comporti enveja, frustració i indiferència vers a nosaltres mateixos i amb els altres.
La discapacitat no ha de ser una limitació sinó una eina d’integració per així poder estar tots millor. I tu, lector, estàs capacitat per fer-ho tot i no equivocar-te? Val la pena que hi reflexionem.
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
