DONA PAPALLONA
Entre serenates d’argent,jo cantava amb la pell fina i bategava amb les ales.M’ anomenaven princesa;però no ho era pas.Potser per les flors;potser pels pètals, però vivia en boscos de rouredes i alzines.Sortia per la nit;per les meves amigues. Anava amb una tiara de margarides i un vestit de seda rosaque queia fins als peus.Tothom em cridava:Musa,ninfa, nNena, sirena.Però el nom que més em va…