Dimarts passat es van celebrar eleccions presidencials als Estats Units per decidir qui governarà la primera potència mundial durant els propers quatre anys, en les quals el candidat del Partit Republicà Donald Trump ha resultat vencedor. Al marge de tota la pompa, el glamour i la ressonància mediàtica que comporta els comicis oficials, n’hi va haver uns altres menys reconeguts que van tenir lloc a les reserves a que estan confinades les diverses tribus d’indis natius de Nord-Amèrica per elegir els seus respectius caps, així com els delegats que els representaran a Washington D.C.
DE FORA VINGUEREN, QUE DE LA SEVA TERRA ELS TREGUEREN
Des de la fundació dels Estats Units el 4 del juliol del 1776 (fins i tot abans), els colons procedents d’Anglaterra, França o Irlanda van envair els territoris dels natius autòctons fins pràcticament exterminar-los. Al principi el motiu per a aquesta barbàrie va ser l’expropiació de les terres per la construcció de les primeres línies de ferrocarril, tot i que en èpoques més contemporànies la cobdícia de l’home “civilitzat” va obeir a l’explotació de jaciments de petroli i altres recursos naturals en què es ric el subsòl d’algunes reserves.
INCLUSIÓ PER ALS MÉS MARGINATS
El 1823, el jutge James Kent de Tribunal d’Apel·lacions de Nova York va determinar que els afers concernents als indígenes eren competències exclusivament tribals i quedaven relegats a les reserves repartides pels estats del mig Oest americà com són Texas, Nevada, Nou Mèxic, Dakota del Nord, Montana o Arizona, formant un estat dins d’un altre estat.
No va ser fins el 1924 que el Congrés del Estats Units va reconèixer els drets del indis natius, agrupats en tribus com els navajo, la llengua dels quals va ser utilitzada per l’Exèrcit nord-americà per codificar els missatges en clau durant la Segona Guerra Mundial; o els sioux, pels quals es va interessar el periodista espanyol Vicente Romero el 2008, quan es van convocar eleccions internes per escollir nou cap.
Segons el cens de població als Estats Units, actualment hi ha 5 milions d’indis natius reclosos en reserves semi autònomes, a les quals molts membres d’aquestes comunitats ètniques estan convocats a les urnes per elegir els que seran els seus representants al Congrés dels Estats Units per defensar els drets i interessos d’aquest col·lectiu minoritari.
HERÈNCIA TOPONÒMICA
Les pel·lícules de l’Oest tradicionalment han atorgat al indis una imatge de bàrbars salvatges que atacaven indiscriminada i arbitràriament els “rostres pàl·lids” tallant-los la cabellera. Al marge d’aquest concepte estereotipat que encara té gent dels “pells roges”, el cert és que algunes tribus han donat nom a ciutats dels Estats Units com ara Cheyenne, capital de l’estat de Wyoming; o Ottawa, capital del Canadà. De la mateixa manera, els Dakota van deixar empremta en un estat dividit en Nord i Sud.
Als Estats Units també hi ha ciutats batejades en honor de caps de tribus ameríndies. Aquest seria el cas de Seattle (Washington), que deu el seu nom al líder del indis suquamish-duwamish, igual que Pontiac (Michigan) el deu al cap de la tribu ottawa-chippewa. Però la gent coneix Pontiac ser per una extinta marca automobilística integrada dins del gegant General Motors entre el 1926 i el 2010.
EN COMUNIÓ AMB LA NATURA
Les tribus índies de Nord-Amèrica han viscuts des dels seus orígens més remots en completa harmonia amb l’entorn natural que envolta les reserves, convivint amb els animals autòctons com si formessin part de la seva comunitat. De fet, per norma general, els membres de les tribus són batejats amb noms compostos d’animals que conformen la cultura indígena. Aquest seria el cas de Bou Assegut o Cavall Boig, dos líders dels sioux.
Els indis natius de Nord-Amèrica tenen les seves creences arrelades en els esperits com l’anomenat Ocell Tro, al qual se li atribueix el poder de formar núvols de tempesta (cumulonimbus) en batre les ales i provocar llamps parpellejant els ulls, al qual s’invoca mitjançant una dansa ritual. Aquesta divinitat va donar nom (en la seva traducció a l’anglès Thunderbird) a un emblemàtic model de cotxe fabricat per Ford als Estats Units entre el 1955 i el 2005, que tenia el seu propi logotip simbolitzat pel tòtem amb què els natius veneren aquest ésser sobrenatural inherent al seu univers mitològic.
La comunitat indígena resident als estats del medi Oest dels Estats Units, que ha evolucionat per adaptar-se als nous temps sense trair la seva essència, estava convocada a les urnes a les reserves per a reivindicar-se com a ciutadans de ple dret. L’autèntic esperit nord-americà no rau en el patriotisme o amor a la bandera de les barres i estrelles sinó en les arrels d’una nació basada en la diversitat cultural.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
