SOMRIURES PER A L’ESPERANÇA

VOLUNTARIAT AMB ADECCO A LA VALL D’HEBRON

El passat 24 d’octubre, a la Vall d’Hebron hi va haver un esdeveniment inoblidable i molt emocionant. Resulta que la Fundació Adecco va fer un voluntariat per ajuntar persones en un programa anomenat “Pla de Família”. En aquesta trobada hi havia persones voluntàries i també persones que treballaven amb Adecco.

La Vall d’Hebron és un hospital molt gran en el qual hi ha molts departaments com: el VHIR (Institut de Recerca Vall d’Hebron), Traumatologia, el Banc de Sang, l’antic edifici d’Infermeria, Urgències, Materno-Infantil etc. Per a aquest voluntariat, m’havien citat al recinte Matern-Infantil.

HOSPITAL MATERN – INFANTIL

Ja al centre de Matern-Infantil, vaig estar en un parc que era molt mono perquè tot estava ambientat per a nens. El cas és que aquí vaig esperar als meus companys perquè ens poguessin separar en tres grups coordinats cadascun d’ells per un metge disfressat de pallasso. Uns van estar a la part moderna, que és on hi ha la torre; els altres vam estar a les plantes primera i segona. Jo vaig estar a la segona.

UN MURAL DE HALLOWEEN

Vam fer un repertori de dibuixos en un tros de paret que ens van donar. Així que ho vam planejar molt bé i vam dibuixar un calder, unes cues de serp i drac, una vareta màgica, un llibre d’encanteris i sortilegis, aranyes, teranyines, fantasmes i carabasses. Tot va quedar molt bonic! Fins a la doctora que ens havien encomanat, ens va felicitar. També van haver uns quants nens que ens van ajudar per fer-lo més creatiu. Finalment, el resultat ens va fascinar a tots.

UNS DOCTORS MOLT DIVERTITS

Quan vaig conèixer als doctors em va entrar el riure perquè tenien uns noms molt estranys però súper divertits. Un era Doctor Febre i l’altra era Doctora Somriures. Els vestits que van treure eren d’allò més fantasiosos i originals; així que no és d’estranyar que m’hagués mort de riure. És clar, ho feien més perquè els nens es quedessin amb els seus noms i sabessin quins eren cada un d’ells.

UN FINAL MOLT EMOTIU

La mateixa doctora ens va donar un nas vermell de pallasso i una samarreta de màniga curta moníssima. Quan estàvem acabant les nostres activitats de voluntariat, ens vam posar el nas i ens van estar fent fotos. Unes quantes van ser de grup i altres amb els nens de l’Hospital. Quan vaig veure que un s’estava fent una foto amb un nen, no vaig poder evitar-ho i em van saltar les llàgrimes. El vaig trobar tan tendre que … Ai! no vaig poder resistir-me a plorar. El vaig trobar tan dolç, tan ric que per poc em poso amb ell. Per sort, vaig poder reprimir-me ja que portava un refredat molt fort i em feia por contagiar. Eren súper petitons!

UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE

Malgrat tot, em va agradar molt. Va ser una experiència molt participativa. Em va encantar estar en contacte amb els “peques” i fins i tot quedar-me allà. Però no podia. Primer, perquè no és la meva secció de treball. I segon, jo no he estudiat per estar amb criatures; encara que m’hagués encantat.

Jo estic al VHIR, que és on tinc la meva feina: auxiliar de neteja. Tot i així, va ser una experiència inoblidable per a mi. Sempre la recordaré i si m’he de posar un termòmetre més endavant, recordaré del Doctor Febre i la seva disfressa que em va fer reviure un somriure a la cara.

FUNDACIÓ ADECCO

La Fundació Adecco és un centre que ajuda a trobar feina. Ajuda a les persones amb discapacitat a trobar el seu lloc laboral. També fan més coses com ajudar a la gent que ho passa malament per culpa dels maltractaments. I vull esmentar que tenen un apartat per ajudar les persones jubilades. És una empresa que està molt vinculada als serveis socials i està per tot Espanya. La seva seu central està a Madrid. A Barcelona tenen les seves oficines al carrer Llull. Jo estat diverses vegades i m’han tractat molt bé. Tots
són la mar de encantadors i espero estar en contacte amb ells sempre que pugui.

Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.

Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *