Aquest 7 de desembre del 2016 es commemora el 75è aniversari de l’atac sorpresa perpetrat per l’aviació japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, que va suposar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.
AMENAÇA MENYSTINGUDA
El gener del 1941, l’almirall de la Flota Combinada japonesa, Isoroku Yamamoto, va concebre un assalt sorpresa a Pearl Harbor, una base de la Marina dels Estats Units situada a Hawaii, que aquell mateix any havia estat traslladada des del seu emplaçament original a San Diego (Califòrnia). L’estratègia ideada per Yamamoto consistia a executar l’ofensiva en dues onades: la primera, per a causar el màxim dany possible als vaixells atracats al port militar; i la segona, per a acabar d’arrasar el que hagués quedat per destruir. L’almirall Yamamoto va estudiar els punts clau de les instal·lacions militars mitjançant una maqueta a escala de les mateixes. L’empara de la llum de la lluna i el factor sorpresa garantirien l’èxit de l’operació.
Per aquelles dates, els rumors d’un possible atac a Pearl Harbor per part de l’aviació japonesa van arribar a oïdes de l’ambaixador dels Estats Units a Tòquio, Joseph Grew. Malgrat les informacions, el diplomàtic no va tenir en la deguda consideració la gravetat de l’amenaça que planava sobre la base nord-americana. Un error que tindria fatals conseqüències.
AMB PREMEDITACIÓ I TRAÏDURIA
Eren les 7.53 del matí del 7 de desembre del 1941 quan el capità de l’Armada Imperial del Japó, Mitsuo Fuchida, va pronunciar la històrica frase “Tora!, tora!, tora!” (“Tigre!, tigre!, tigre!” en japonès). Aquesta va ser la consigna que va donar l’ordre d’atacar la flota de la Marina dels Estats Units a Pearl Harbor sense previ avís, mitjançant dues esquadres formades en total per 353 avions caces de tres models diferents: Mitsubishi A6M2 “Zero”, Aichi D3A1 i Nakajima B5N2.
Els danys causats pels bombardejos a les instal·lacions navals nord-americanes es van traduir en l’enfonsament per l’explosió del santabàrbara (cambra d’un vaixell de guerra destinada a l’emmagatzematge de munició) del destructor U.S.S Arizona, així com importants desperfectes a la resta dels navilis que componien flota. L’ofensiva nipona va deixar 2.403 morts entre les tripulacions dels vuit vaixells destruïts i el personal del recinte naval. 1178 més en van resultar ferits.
PROMESA DE REVENJA
L’endemà de l’assalt comés per l’armada japonesa, l’aleshores president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, va qualificar la data del 7 de desembre del 1941 com “el dia que viurà en la infàmia”, tot declarant formalment la guerra a l’Imperi japonès.
Sis mesos després de la contesa de Pearl Harbor (4 de juny del 1942) l’aviació dels Estats Units es va treure l’espina clavada en vèncer els pilots japonesos en la batalla de Midway, un atol situat al bell mig del Pacífic. Tanmateix, dos bombarders nord-americans van assestar el cop definitiu a l’Imperi del sol naixent el 1945 en llançar les bombes atòmiques sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, el 6 i el 9 d’agost, respectivament. Aquest fet va obligar l’emperador Hiro Hito a signar la rendició del Japó a bord del portaavions U.S.S Missouri, posant punt i final a la segona guerra mundial.
PEARL HARBOR VIST PER HOLLYWOOD
Fins a dia d’avui, quatre pel·lícules han recreat o tingut com a rerefons argumental l’atac a Pearl Harbor. La primera va ser el clàssic D’aquí a l’eternitat, dirigit el 1953 per Alfred Zinneman i protagonitzat per Burt Lancaster, Montgomery Cliff, Deborah Kerr i Frank Sinatra, que va obtenir l’Oscar per al seva interpretació a la pel·lícula.
El 1970, Richard Fleischer va realitzar Tora!, tora!, tora!, amb Richard Balsam, Joseph Cotten i Takahiro Tamuda com el tinent comandant Mitsuo Fuchida, a qui s’atribueix la frase a què fa al·lusió el títol.
El 1980, el cineasta Don Taylor va dirigir El final del compte enrere, un film que reconstrueix l’ofensiva nipona a partir d’una original premissa pel filtre de la ciència ficció: el 1980, durant una tempesta elèctrica es genera un forat de cuc (obertura en el continu espai-temps) que engoleix el portaavions U.S.S Nimitz amb la seva tripulació a bord transportant-los fins la vigília de l’infame episodi. Aquesta situació propicia que el capità del vaixell es topi amb el dilema de si es possible revertir els esdeveniments del la contesa amb la tecnologia bèl·lica de què estava dotada el navili sense alterar el curs de la història. El repartiment de la cinta està encapçalat per Kirk Douglas i Martin Sheen.
El 2001 es va estrenar a les sales de cinema Pearl Harbor, la més ambiciosa i dramatitzada recreació dels fets que van conduir els Estats Units al conflicte bèl·lic, produïda per Jerry Bruckheimer i Michael Bay, qui també en va ser el director. L’elenc d’actors del film el conformen Josh Hartnett, Ben Affleck i Kate Beckinsale, entre d’altres.
QUÈ EN QUEDA AVUI DE PEARL HARBOR?
Actualment, el que va ser la base naval de Pearl Harbor està reciclada en una atracció turística, que consta de l’U.S.S Arizona Memorial, un museu situat damunt les restes del destructor homònim enfonsat, la xemeneia del qual emergeix sobre la superfície del Pacífic. A l’interior de l’edifici, erigit per a honrar els caiguts en l’assalt es pot contemplar una galeria de fotografies trucades en es què fusionen dues èpoques (1941 i l’actual) en un mateix escenari. Al recinte honorífic hi ha una enorme placa en la qual hi ha gravats els noms de les 2.403 víctimes de la barbàrie perpetrada per l’Armada Imperial del Japó. Davant de l’antic port militar hi suren unes capses blanques com a recordatori que ara fa 75 anys hi va tenir lloc un infern al paradís.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
