Titulars

CARÍCIES D’ARPA

Anava viatjant per la ciutat;era encara de diai veia la vida com passavatota plena de rialles,de cançons mortes,i em vaig parar en un racó solitari. Havia vist una noiade pell de vidretocant de sol a solunes tires de llança platejada. Semblava un cel de lluna.Era tan delicadaque feia recordar a una verge.Les seves dolces mansacariciaven…

Seguir llegint