Quan aquest gener del 2017 es compleixen 40 anys del seu debut a la petita pantalla, Antena 3 ha estrenat una versió actualitzada de Raíces, la mítica telesèrie dels anys 70 protagonitzada per l’esclau Kunta Kinte, avantpassat real d’Alex Haley, l’autor del llibre en què està basada la producció.
FIDEL ALS ORÍGENS
Estrenada per la cadena de televisió nord-americana ABC el 23 de gener del 1977, Raíces és l’adaptació de la novel·la homònima escrita per Alex Haley i publicada el 1976 amb el subtítol Historia de una família americana, que narra la història èpica i verídica de la nissaga de la qual l’autor era descendent. La trama s’inicia a Gàmbia el 1750, on Binta (Cicely Tyson), esposa d’Omoro Kinte, guerrer d’ètnia mandinga, dóna a llum un nadó que anomenaria Kunta. El 1767, quan el fill d’Omoro i Binta (encarnat per LeVar Burton) compleix 17 anys és capturat per traficants d’esclaus i portat a uns aleshores incipients Estats Units. Un cop allà, Kunta és comprat en una subhasta per a treballar com a mà d’obra en una plantació a Annapolis (Maryland).
El seu nou amo li imposa el nom de Toby, del qual Kunta renega amb vehemència, actitud que li comporta ser durament castigat per repetir la famosa frase “El meu nom és Kunta Kinte”. El jove africà va quedar sota la tutela d’un esclau veterà de nom Fiddler, interpretat per Louis Gosset Jr. (Oficial i cavaller i Àguila d’acer, entre d’altres), qui l’instruiria en la cultura anglosaxona i l’ajudaria a acceptar el seu destí. LeVar Burton va ser substituït per John Amos (El senyor de les bèsties i El príncep de Zamunda, entre d’altres) per a interpretar l’avantpassat de Haley en l’edat adulta, ja com a Toby.
MÉS ENLLÀ DE KUNTA KINTE
L’èxit de Raíces va propiciar una seqüela emesa el 1979 per la mateixa ABC amb el subtítol Las siguientes generaciones, en la qual es relata les vides dels descendents de Kunta Kinte/Toby, que transcorren en el període 1861-1865, dins el context històric de la guerra de secessió nord-americana. Aquest spin off (anglicisme que defineix una sèrie derivada d’una altra) va donar lloc a una pel·lícula estrenada el mateix any, en el repartiment de la qual hi figuren Geroge Stanford Brown, la centenària Olivia de Haviland o Henry Fonda, entre d’altres.
COLLITA DE PREMIS
Raíces va rebre un total de 37 nominacions en diverses categories, tot i que el bagatge que aquesta producció va obtenir consta de nou premis Emmy, un Globus d’Or i un Peabody Awards.
LA MATEIXA HISTÒRIA AMB CARES NOVES
L’any 2016 es va emetre simultàniament pels canals Historia i Lifetime un remake de Raíces en el qual el nou Kunta Kinte està interpretat per l’actor britànic Malachi Kirby, així com el personatge de Fiddler, el mentor del rebel afroamericà, adopta les faccions de Forest Whitaker (guanyador de l’Oscar per la seva interpretació a L’últim rei d’Escòcia). A diferència de la sèrie original, la versió actualitzada de Raíces compta amb la figura d’Alex Haley, al qual dóna vida Lawrence Fishburne, el Morfeo de la trilogia Matrix. Una altra diferència radica en què el pressupost invertit en la nova versió és de 50 milions de dòlars, mentre que el seu referent va costar 6,6 milions. A Espanya, es pot veure aquesta posada al dia del clàssic dels 70 per Antena 3, que la va estrenar el passat 12 de gener.
LLEGENDA IMMORTALITZADA EN BRONZE
Actualment, davant del port d’Annapolis hi ha un monument erigit en honor d’Alex Haley. El conjunt escultòric està format per una estàtua de l’autor de Raíces assegut en una cadira, tot llegint el seu llibre a tres nens de diferents races estirats a terra com si escoltessin amb atenció la història que l’escriptor els explica. Les figures forjades en bronze estan complementades amb una placa incrustada en una paret en la qual hi ha gravades les frases més icòniques de l’obra com la que resa “Pot ser que et lliguin amb cadenes, però mai permetis que les posin a la teva ment”, tot un cant al lliure arbitri.
DRETS CONQUERITS
D’ençà que el president dels Estats Units Abraham Lincoln alliberés de l’esclavatge els afroamericans, als quals a més va permetre votar, els ciutadans d’aquesta raça han conquerit molts drets civils gràcies a la lluita empresa per Martin Luther King o Malcom X, la biografia del qual va escriure el mateix Haley. El màxim exemple d’això és el fet que l’inquilí de la Casa Blanca durant els dos últims mandats hagi estat Barack Obama, el primer president afroamericà en la història del país més influent del món. Malgrat les fites aconseguides fins a dia d’avui en matèria d’igualtat entre blancs i negres, encara queda molt camí per recórrer.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
