El passat 19 d’ abril vaig presentar Cant d’Alzina, el meu recull de poesies que ha publicat l’editorial Pont del Petroli. Em va fer molta il·lusió perquè és el primer llibre que publico. El meu company a Èxit21, en Jordi Riu, va escriure una crònica de la presentació. Però jo us vull explicar alguns detalls, des del punt de vista de l’autora, que complementen el seu text.
Abans que comencés l’acte, vaig estar mirant cadires perquè tinc tendència a tenir problemes de lumbars. Per això, vaig escollir una cadira amb respatller alt i rodes, com les cadires de despatx. La veritat és que era molt còmoda i em vaig prendre la llibertat de llegir les poesies sobre ella.
Quan va començar l’acte estava molt emocionada; però sobretot ho vaig estar quan van posar el vídeo de l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, que no va poder assistir-hi per problemes d’agenda.
UN ACTE AMB DIBUIX
L’editor, Joan Puche, i el meu exmonitor de l’ esplai i il·lustrador, Marc Torrecillas van parlar sobre el llibre. Volia que en el meu llibre hi haguessin dibuixets i els hi vaig demanar al Marc Torrecillas, que va traduir les meves poesies en imatges. Quan les vaig veure plasmades en paper em van encantar.
UNA GENT MOLT PARTICULAR
Un grup de persones van recitar algunes de les meves poesies. Les persones les vaig escollir jo, i els poemes que els hi tocava també.
Hi havia gent del teatre Círcol Catòlic que em coneixia de petita. També hi era un professor que vaig conèixer a un curs d’estiu de la Universitat de Barcelona, en Marçal Font i Espí, que és poeta igual que jo i forma part de l’associació Pont del Petroli. Malauradament va haver-hi una noia que havia de llegir, però no va poder perquè li havia sorgit un treball fora de Badalona. Em vaig desmoralitzar una mica, però vaig fer el cor fort. També van recitar dues persones de
dansa. Estava tan nerviosa que volia que tothom ho fes perfecte i no vaig parar de mirar a la gent que llegia des del faristol.
UN OBSEQUI AMB MOLT DE SENTIMENT
Volia fer un regal a les persones que havien fet possible aquest esdeveniment. Volia que no ho oblidessin mai, així que els hi vaig oferir la poesia que havia llegit d’entrada en un sobre blanc i una dedicatòria. Amb fermesa vaig cridar un a un els rapsodes.
Em vaig posar dempeus i els donava l’obsequi. Va ser un moment molt emotiu.
Entremig de tanta emoció, vaig relliscar una mica de la cadira. No vaig caure de miracle i em vaig incorporar de nou. El cas va ser que no li vaig donar importància fins l’endemà.
EL DIA 20
Al llevar-me em vaig sentir una mica estranya. No em podia aixecar, em costava molt incorporar-me. Tenia tot el cos rígid com una taula. Em vaig adonar que m’ havia quedat clavada. Quan vaig arribar a casa després de treballar, vaig tenir anar d’urgències a l’hospital i em van dir que tenia una lumbàlgia fruit de la tensió prèvia a la presentació i del mal gest sobre la cadira. Ai las!
UN SANT JORDI AMB BATALLA
El dia 22 per la tarda vaig estar firmant a la plaça de la Vila de Badalona. Abans d’anar-hi, vaig anar a casa d’una amiga a fer-li la dedicatòria. Després, vaig anar cap a la plaça i quan estava a punt de creuar, vaig veure l’editor al bar del Círcol Catòlic, un bar de tota la vida. Em va fer entrar, em va convidar a un cafè i vam aprofitar per enllestir algunes cosetes. Al sortir del bar, vaig anar a veure en quina paradeta estava el meu nom i el vaig localitzar en una que estava entre l’ajuntament i la carretera. Em vaig asseure just a les 17:45. Em va venir molta gent coneguda i no vaig parar de signar i de dedicar llibres. Vam acabar a les 19:00, perquè a dos quarts hi havia el protocol. Em van fer entrar en una sala bastant gran, on hi havia un petit vermut i un refrigeri. L’alcaldessa va dir unes paraules i va recitar un poema de Carme Guasch.
L’endemà, diada de Sant Jordi, vaig ser a les 11:00 a la parada de l’Editorial Pont del Petroli. Jo volia sortir abans perquè més tard m’havien convocat a la parada del Círcol Catòlic i no volia fer tard perquè sabia que a la una no es podria transitar pel carrer degut a la gent que hi havia, però els meus pares no em van deixar i em quedar fins a la una; així que em va tocar córrer i atabalar-me. A més, vaig lliurar una gran batalla amb els llibres que, per cert, es van exhaurir. No sé quants llibres hi haurà ara mateix a les llibreries, però jo ja estava estressada.
UN ESTRÉS MASSA GRAN
A la parada del Círcol em va venir molta gent coneguda, i la veritat és que es va vendre molt. Vam acabar a les 14:15h. Tot seguit, vaig anar a dinar i desprès, vaig baixar de nou a la parada del Pont del Petroli a les 18:00h. Va ser un no parar constant, encara que vaig tenir moments en els que no venia ningú i podia veure aigua i descansar una mica.
Però el fet és que vaig haver de córrer de nou per arribar al teatre del Círcol Catòlic on feien un recital de poemes d’Antonio Machado que no em volia perdre, tot i estar massa cansada. Em van sortir tot els nervis de cop. Va ser una dura batalla.
UN RECITAL QUE VA ENAMORAR
El recital de Machado em va encantar. Havien fet unes diapositives que explicaven tota la seva biografia. I per acabar-ho de rodar, van llegir unes quantes poesies seves; totes molt boniques. No sabia per quina decantar-me. Em va caure la baba de l’emoció.
Després del recital, vaig tornar una altra vegada a la parada del Pont del Petroli fins a les 20h. Llavors, em vaig dirigir cap a casa, arrossegant-me perquè estava rebentada, duia un estrés que no m’aguantava.
UN TREBALL I UNA EXPERIENCIA ENRIQUIDORA
Però no oblidaré mai l’ experiència del meu primer llibre en una diada de Sant Jordi. Va ser sensacional!Una passada!
No em va importar haver d’escriure moltes dedicatòries. Semblava que ho hagués fet tota la vida i la meva mà no es cansava mai; però en canvi els meus peus s’havien convertit en plastilina de tant anar amunt i avall.
Espero que l’ any que ve, no estigui tan clavada. No vull estrés! Estrés no, si us plau! Vull anar tranquil·la i assaborir la festa de les roses i llibres amb tota la meva alegria.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
