En els últims dies, a les estacions de la xarxa del metro de Barcelona es poden veure els pòsters d’una campanya llançada per Aeroflot, la companyia aèria estatal russa, que publiciten una oferta de destinacions a diverses ciutats asiàtiques via Moscou. La imatge de l’anunci mostra una guapa hostessa abillada amb l’uniforme característic de l’aerolínia, rere la qual es veu l’skyline de Shangai, a la Xina.
APARENÇA ABANS QUE EXPERIÈNCIA
L’estiu passat, el director general d’Aeroflot (últim vestigi de l’extinta Unió Soviètica amb el logotip de la falç i el martell flanquejats per dues ales), Vitali Savelyev, va decidir convertir l’idíl·lica imatge publicitària de la companyia en norma per als vols internacionals. D’aquesta manera, totes les hostesses que l’aerolína té en plantilla van ser sotmeses a un examen de constitució i aspecte físics. Només aquelles auxiliars de vol que encaixen en els paràmetres de bellesa establerts per l’ens d’aviació rus, poden optar a les rutes internacionals, les més ben remunerades. Per contra, les que passen dels 40 anys d’edat o gasten una talla per damunt de la 40, han quedat relegades als trajectes locals operats de matinada dins el territori nacional rus, malgrat acumular, en molts casos, una dilatada experiència dins l’aviació civil.
UN PAS AL FRONT
Yevgeuinia Magurina, una de les empleades condemnades a l’ostracisme per no cumplir els requisits estètics imposats per Aeroflot, va denunciar públicament les pràxis aplicades per l’aerolínia a través de l’emissora de ràdio Svoboda. Davant dels micròfons, l’hostessa va relatar cóm algunes companyes en la seva mateixa situació, provaven d’aprimar-se desperadament, obsessionades a entrar al limb de les rutes transcontinentals. Magurina, amb 17 anys de trajectòria dins Aeroflot, es troba des de la tardor passada immersa en un pleit contra la companyia del símbol comunista pel que l’auxiliar de vol considera un cas de discriminació per qüestió d’edat.
L’ESTÈTICA EN DETRIMENT DE L’ÈTICA, TAMBÉ ALS INFORMATIUS
Les situacions de marginació per qüestions d’imatge ideal no són només inherents a Aeroflot, sinó que també s’han donat en l’àmbit de la televisió, i més concretament en els espais informatius d’algunes cadenes que avantposen la presència al rigor informatiu. L’exemple més clar d’aquesta pràxis és l’encarnat per Rosa María Mateo que, amb una trajectòria periodística de 27 anys a Televisió Espanyola presentant el Telediario o Informe semanal, va fitxar el 1993 per Antena 3. No obstant, però, el 2003 la cadena privada la va acomiadar als 61 anys d’edat.
A l’altra cara de la moneda es troba l’incombustible Matías Prats (com Rosa María Mateo, ha desenvolupat la seva carrera professional tant a TVE com a Antena 3), que als seus 66 anys segueix al peu del canó. Aquest doble raser valora en diferent mesura l’aspecte d’un home que el d’una dona. L’excepció que confirma la regla la personifica Ana Blanco que, des del 1990 està al capdavant l’edició del Telediario de les 15 hores.
A LA BBC SE’N FAN, DE BOLETS, QUAN PLOU
La periodista Miriam O’Reilly presentava el popular programa Counrtyfile, emès per la BBC quan el 2009 l’ens públic britànic va suspendre l’espai. Aquest fet va comportar una demanda contra la cadena pública britànica interposada per O’Reilly per acomiadament improcedent per raons d’edat (la periodista tenia aleshores 53 anys), que va guanyar.
L’experiència és un grau, tot i que en un món tan superficial com l’actual l’únic que compta és l’aparença.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
