Vivim condicionats per una societat molt poc inclusiva. Hem aconseguit etiquetar tot el que ens rodeja per poder-ho classificar d’una manera molt poc tolerant. Per exemple, pel que fa als gustos musicals i la forma de vestir. Si veiem una persona amb pantalons ajustats, melena i samarreta negra l’etiquetem com a heavy. Si veiem una persona amb cadenes i una cresta al cap se’l classifica com a punk. Si en veiem una altra amb pantalons d’agulla, camisa i pentinat amb la ralla al costat, li diem clàssic. No ens aturem a conèixer les persones i les jutgem pel seu físic o manera de vestir.
No som capaços d’acceptar que hi ha gent que és i té diferents gustos, que possiblement siguin oposats als nostres. Això no és pas dolent, sempre i quan es respecti i es toleri.
¿Per què hem de ser tan intolerants a lo diferent a nosaltres i excloure-ho, separar-ho i evitar-ho per no conèixer-ho i acceptar-ho? Com a mínim, hauríem de saber que existeix i a la vegada, ser conscients per respectar-ho.
Som capaços de no excloure, tolerar i deixar fer a lo diferent? Per què no? Tenim por a ser rebutjats o no valorats per qui ens rodeja?
Personalitat pura
Molts cops ho he parlat amb amics meus i personalment he arribat a la conclusió que no sabem tenir una personalitat pura degut al condicionant que ens rodeja: la SOCIETAT. Acabem vestint-nos o pentinant-nos igual que les altres persones per por a ser rebutjats o exclosos d’un grup. Conec una pel·lícula que ho reflecteix molt clarament: La ola.
¿Per què no a lo diferent si a la vegada enriqueix a la gent?
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
