Aquest any, en el marc de les festes de la Mercè, a banda dels tradicionals concerts i el piromusical, es commemoren els 125 anys d’existència del Zoo de Barcelona. El recinte de la Ciutadella ha evolucionat per a oferir a la ciutadania un espai amb vocació tan lúdica com pedagògica.
UN REGAL BESTIAL
El 24 de setembre del 1892, s’inaugurava el Zoològic de Barcelona, gràcies a la donació a l’Ajuntament de la Ciutat comtal (aleshores governat per Manuel Porcar i Tió) realitzada pel banquer Lluís Martí i Codolar de la seva col·lecció privada d’animals exòtics anomenada “La granja vella”. El recinte, enclavat al parc de la Ciutadella (creat quatre anys enrere amb motiu de la primera Exposició Universal), ocupa els terrenys de l’antic bastió del rei Felip V, que va jugar un paper cabdal al setge de la ciutat del 1714.
D’ENTRADA, GRATUÏT
En els seus inicis, el Zoològic va ser d’accés gratuït, fins que el 1927, la direcció del parc va decidir cobrar entrada. Aquesta mesura es va aplicar com una font d’ingressos per finançar el manteniment i reformes pertinents de les instal·lacions, així com l’adquisició de noves espècies d’animals, la varietat de les quals es va veure ampliada amb el pas del temps.
L’ANIMALADA DE LA GUERRA
El període marcat per la Guerra Civil espanyola va causar estralls no tan sols entre la població, sinó que també va delmar diversos animals del Zoo. Entre aquests hi va haver un grapat de lleons que van morir a causa de la inanició derivada de l’escassetat d’aliments, tal com il·lustra una fotografia d’arxiu de l’època.
FORA BARROTS
El 1956, durant el mandat de José Antonio María Simarro i Puig al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, es va decidir substituir les gàbies que retenien els animals per hàbitats a l’aire lliure. Sota aquesta premissa, el 1963 va quedar enllestida l’anomenada “Àrea Savanna”, unes instal·lacions temàtiques que, tot reproduint l’entorn natural, concentra exemplars dels grans mamífers (girafa, elefant i hipopòtam), endèmics d’aquest ecosistema de l’Àfrica subsahariana.
HA ARRIBAT UNA ESTRELLA
L’1 d’octubre del 1966, va arribar al Zoo el goril·la albí Floquet de Neu, el qual va esdevenir un entranyable símbol del recinte de la Ciutadella. Portat des de la selva de Guinea Equatorial amb dos anys d’edat, Floquet de Neu va ser la gran descoberta del naturalista, Jordi Sabater i Pi, a més de portada de la revista Life. L’espai destinat al primat de pèl blanc, inicialment constava d’uns murs alicatats amb rajoles marrons i verdes, que incloïa una estructura metàl·lica com les que hi havia als parcs infantils en aquella època, per a que el petit goril·la pogués moure’s lliurement.
CIRC AQUÀTIC
L’any 1965 va quedar inaugurat l’aquarama, recinte concebut per a l’execució d’espectacles amb dofins (inicialment). La instal·lació consta de dues piscines, una de coberta i una altra a l’aire lliure.
ESPÈCIES SOTA COBERT
El 1972 es va obrir per primera vegada el terrari, un recinte cobert que atresora una àmplia col·lecció de rèptils com serps, iguanes, camaleons o cocodrils, així com amfibis (granotes, algunes de potencialment verinoses). En el llarg dels anys, el terrari ha estat objectes de diverses remodelacions, tant en la façana com en l’espai interior.
El mateix any que el terrari, també es va inaugurar l’aviari, un pavelló que alberga 70 espècies d’ocells dels cinc continents.
VOCACIÓ PEDAGÒGICA
El 1975, el Zoo de Barcelona va posar en marxa un programa amb l’objectiu de divulgar entre els escolars el coneixement sobre la fauna animal, de manera que siguin els propis alumnes de diversos centres educatius, els que, mitjançant un guia, descobreixin les característiques de cada espècie.
ATRACCIÓ COLOSSAL
L’any 1983 va arribar al Zoo de Barcelona l’orca Ulisses, que va fer les delícies dels visitants, sobretot dels més petits. El cetaci va viure al recinte de la Ciutadella durant 10 anys, fins que la piscina de l’Aquarama se li va quedar petita.
ESCULTURA ORGÀNICA
La peça més visible de les que hi ha exposades al Zoo és l’esquelet de la balena trobada davant la platja d’El Prat de Llobregat el 1983. El 1985, l’Ajuntament de la localitat del Baix Llobregat va arribar a un acord amb el de Barcelona, mercè al qual l’estructura òssia del rorqual va quedar instal·lada al parc zoològic en forma d’escultura elevada, on segueix fins a dia d’avui.
S’HA APAGAT UNA ESTRELLA
El novembre del 2003, el Zoo va certificar la defunció de Floquet de Neu, que va morir als 39 anys d’edat, el que equivaldrien als 80 en edat humana. L’albinisme del primat va ser un condicionant en la seva salut. En la recta final de la vida de Floquet de Neu, els responsables del parc zoològic van decidir regular el flux de visites a l’entranyable goril·la a fi de reduir-li l’estrès en la mesura del possible.
HOMENATGE PÒSTUM
El 2004, el recinte de la Ciutadella va retre homenatge a Floquet de Neu inaugurant l’Espai Goril·les, un pavelló dedicat a aquests majestuosos homínids. A l’interior s’hi pot veure una exposició en la qual s’explica mitjançant il·lustracions artístiques aspectes relatius als primats africans, com les similituds amb els humans o les diferències morfològiques entre els dos tipus de goril·les coneguts: els de l’Est i els de l’Oest. A l’Espai Goril·les no hi podia faltar una col·lecció d’objectes relacionats amb Floquet de Neu.
CANVIS NECESSARIS
Tal com s’explica en l’article Salvem el Zoo del redactor Francisco Marín, el 1999, la direcció del Zoo es va plantejar la necessitat d’ampliar les instal·lacions del recinte de la Ciutadella, però la limitada superfície que ocupa fa inviable aquesta opció. En els últims anys, la solució passava per traslladar l’Aquarama al recinte del Fòrum. A l’espai actual s’han dut a terme algunes actuacions com les reformes a l’aviari, on, des del 2002, hi ha reproduït l’hàbitat natural de les aus exhibides; o a l’àrea Savanna, en la qual s’ha elevat el sòl fins a l’altura de la passarel·la original.
LA PART ORNAMENTAL
Al Zoo de Barcelona, a més d’animals, el visitant pot contemplar diverses estàtues i escultures repartides per tot el recinte. De les 10 que hi ha, la més emblemàtica és la famosa Dama del Paraigua, doncs existeix des d’abans que el parc fos inaugurat. Dissenyada per Joan Roig i construïda en marbre i pedra, l’estàtua (en posició de vigia amb para-sol obert) va ser col·locada el 1884 en el mateix emplaçament on hi va estar ubicat el pavelló del Progrés per a l’Exposició Universal del 1888.
A banda de la Dama del Paraigua, hi ha obres dedicades a la infància com les cares de dos nens gravades en una llosa o la de la Nena que dorm.
Altres escultures reten homenatge a Sant Francesc d’Assís o Genoveva de Brabant.
Per descomptat, al parc zoològic no hi poden faltar les estàtues reproduint animals, com el conjunt de tres àligues o el dels tres cérvols, una evocació a Walt Disney i més concretament la pel·lícula d’animació Bambi.
L’escultura del dofí dóna la benvinguda a l’Aquarama, davant del qual hi ha la figura d’un lleó, que guarda semblança amb els que custodien el monument a Colom. L’obra del Lleó va ser col·locada el 1992, tot coincidint amb el centenari del Zoo de Barcelona.
L’escultura del Gos Abandonat representa un llebrer amb el costellam molt marcat, la qual cosa, l’autor, Artur Aldomà, va pretendre conscienciar els visitants de la importància d’estimar i cuidar els animals.
DIVERSITAT VEGETAL
Al Zoo de Barcelona, tan important com la fauna és la flora que comprèn arbres, palmeres, plantes i arbustos. Per tot el parc zoològic hi ha repartits 1024 arbres de 322 espècies diferents, com el plataner. Tanmateix però, algunes de les varietats no són autòctones com el bucaré, originari de Sud Amèrica, o el cedre del Líban.
La cessió per part de Lluís Martí i Codolar de la seva col·lecció d’animals exòtics a la ciutat de Barcelona va fer possible el Zoo. Tenint en compte la data en què va ser inaugurat, resulta apropiat dir: “Mercès per un segle i quart tan ferotge”.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
