Ja fa uns mesos que la meva vida m’ha donat una alegria, doncs s’ha creuat una persona: la meva parella i el meu company de viatge. Sóc molt feliç. És la primera relació seria que tinc. Ell ha volgut que conegués els seus pares i va voler conèixer els meus. Així, doncs, vam anar a fer un cafè amb la meva mare i li va agradar molt perquè em va veure molt il·lusionada i creu que fem bona parella.
És molt bona persona i jo estic molt bé amb ell. Estic molt contenta. Ell m’ha canviat positivament. Tinc molta il·lusió perquè valora tot el que faig. Per primera vegada tinc una relació seriosa. Els hi vaig agradar molt al seus pares. Estic molt penjada i li dec moltes coses. Quan estem junts, riem molt, parlem de tot i és una emoció molt forta. És una sensació molt especial i jo estic molt tranquil·la.
Espero que tot segueixi funcionant com fins ara i espero algun dia anar més enllà.
M’agradaria acabar amb aquesta reflexió: a les persones amb discapacitat ens passen coses com a la resta. Tenim una vida normalitzada i, com tothom, també ens enamorem, ens emocionem, plorem, somniem i tenim sentiments.
Gràcies per ser com ets. T’estimo moltíssim.
Redactora “ÈXIT21 és un espai on escriure les nostres vivències i les coses que se’ns ocorren. Un lloc on pots explicar-ho tot. Pot ser útil a la societat perquè la gent vegi que tot i tenir discapacitat tenim veu i vot i podem opinar sobre les coses que no ens agraden. Així la gent ens escoltarà i veurà”.
