A mesura que anem creixent des de ben petits, ens anem nodrint d’experiències, vivències… En resum, anem madurant i creixent.
Jo em pregunto: per què quan som més grans som més exigents, rígids i tenim menys capacitat per la paciència, per la tolerància davant de situacions del dia a dia?
Volem més comoditats. És a dir, volem obtenir les coses més fàcils i amb menys complicacions.
També és veritat que a mesura que anem creixent, anem adquirint més responsabilitats. Tot això implica un estrés que s’ha de saber portar bé per no acabar malament.
Jo sempre he pensat que quan ens fem grans, hauríem de ser més feliços i també més madurs; fins acabar morint amb una saviesa i maduresa dignes d’admirar i acabar sent uns grans savis.
Si m’he decidit a opinar sobre això és degut a que cada cop més es veu a la gent més trista, angoixada, estressada i amb menys ganes de fer coses degut a que no poden tirar amb el seu cos a causa del cansament o per problemes de salut.
Per a ser un grans savis, hem de procurar viure de manera més relaxada i gaudir la vida com quan érem petits, però assumint les responsabilitats de grans sense que ens afectin negativament per a ser uns grans savis de la pròpia vida.
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
