El passat 20 de gener va finalitzar el Ral·li Dakar, la prova més dura de l’esport motoritzat, que en aquest 2018 ha complert 40 edicions, motiu pel qual la mítica competició ha retornat als seus orígens.
ODISSEA INSPIRADORA
El ral·li París-Dakar va sorgir a ran de l’odissea soferta pel pilot Thierry Sabine, quan el 1978, en el transcurs del Ral·li Costa Blava Costa d’Ivori cavalcant una Yamaha XT 500, es va perdre en mig del desert del Teneré. Aquesta odissea va inspirar Sabine per crear un agosarat esdeveniment que posés a prova la resistència dels pilots, tal com ho fa una competició tan llegendària com les 24 Hores de Le Mans.
DEBUT D’UNA PROVA PIONERA
El 6 de gener del 1979, un grup de participants van partir amb els seus vehicles des de la parisenca plaça de Trocadero (als peus de la qual es troba la Torre Eiffel) amb destinació a Dakar, la capital del Senegal, de la qual els separaven una cursa de 10.000 quilòmetres plens d’emoció i de perills. Entre aquells intrèpids aventurers hi havia els germans Claude i Bernard Marreau, els quals van acabar segons a bord d’un Renault 4L, amb el qual repetirien el 1981. Però, tal com resa la màxima, a la tercera va la vençuda, el qual es tradueix en que el fraternal equip va aconseguir la victòria en l’edició del 1982 pilotant un Renault 20.
COTXES QUE HAN DEIXAT EMPREMTA
En llarg de les seves cites, el París-Dakar ha coronat campions models de cotxes com el Range Rover (1979 i 1981), Volkswagen Iltis (1980), l’abans esmentat Renault 20 (1982), Mercedes 280 G (1983), Porsche 953, (1984),Mitsubishi Pajero (1985), Porsche 959 (1986), Peugeot 205 T16, (1987 i 1988) o Peugeot 405 (1989 i 1990).
Durant la dècada dels 90, el podi del París-Dakar es va alternar entre els Citroën ZX i els Mitsubishi Pajero Proto. En el que portem de segle XXI, a excepció de l’edició del 2000, en què va guanyar el Renault Megane Schlesser, el Mitsubishi Pajero/Montero ha acaparat la primera posició del raid desèrtic, seguit del Mini All4 Racing i el Volkswagen Touareg.
ELS PESOS LLEUGERS I PESANTS DEL DAKAR
A banda del cotxes, al París Dakar també hi ha hagut cabuda per a les motos, i és en aquest apartat on han despuntat marques com Honda, BMW, Yamaha, Cagivao o KTM.
Però no només a cotxes i motos es limita el ral·li Dakar, ja que també hi competeixen camions de marques Daf, Volvo, Kamaz, Mercedes, Iveco o l’espanyola Pegaso (absorbida precisament per Iveco). En els últims anys, els quads tenen un destacat paper participatiu en la prova.
PILOTS EMBLEMÀTICS
Tots els vehicles esmentats en els paràgrafs anteriors han estat conduits per experimentats pilots, molts dels quals han esdevingut en llegendes de la prestigiosa prova, com són Ari Vatanen, Carlos Sainz o Stéphane Peterhansel, conegut pel sobrenom de Monsieur Dakar pel palmarès de victòries obtingudes tan en categoria de motos (Yamaha), com en cotxes (Mini i Peugeot).
En la història del Ral·li Dakar, però també ha deixat escrits quatre noms catalans: Jordi Arcarons, Laia Sanz, Nani Roma i Rosa Romero, la dona d’aquest darrer pilot, també hi ha participat en categoria de motos (KTM).
VARIACIONS EN LA SORTIDA I ARRIBADA
En el seu format original el raid ideat per Thierry Sabine va tenir París com a punt de sortida i Dakar com a meta, tot i que en algunes ocasions la ciutat d’inici i final de la prova han estat diferents respecte al que ha estat habitual. Així per exemple, en l’edició del 1995, la competició va partir des de Granada i, des de Barcelona el 2005. Pel que fa l’arribada, el raid va establir el 1992 la línia de meta a Ciutat del Cap, fent que fos l’edició més extensa en la seva història, o quan els anys 2000 i 2003, la competició per terres africanes va establir el traçat entre la capital francesa i El Caire, on també acaba el Ral·li dels Faraons.
LA FI DEL FORMAT ORIGINAL
El ral·li París-Dakar en la versió africana es va disputar per última vegada el 2007, ja que els organitzadors es van veure forçats a suspendre l’edició del 2008 per recomanació del Govern francès (la mort de quatre turistes gals en atemptat va ser determinant). El motiude tan dràstica decisió va ser degut a l’ombra del terrorisme global planava sobre la mítica competició, ja que Al Qaeda havia declarat que atacaria els vehicles participants amb llança míssils si el raid passava per Mauritània, país sota el domini de l’organització criminal. A dos dies vista de l’inici de la prova (4 de gener), els responsables es van veure en la tessitura de cancel·lar la cursa per replantejar el traçat en un territori lliure de la lacra del terrorisme, però que alhora oferís uns paisatges i condicions similars al format original.
L’ÚNICA ALTERNATIVA, MUDAR-SE DE CONTINENT
Amb aquests paràmetres, l’única alternativa possible era que el ral·li travessés l’oceà Atlàntic fins a Sud Amèrica, on, des del 2009, el Dakar estableix un traçat que discorre per quatre països: Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina, en els quals, els participants recorren ecosistemes com el salar d’Uyuni o el desert d’Atacama, que no fan enyorar la versió africana.
De fet, el ral·li manté el nom de Dakar, d’igual manera que el logotip oficial segueix sent l’original que representa la indumentària típica dels tuareg, tribu nòmada del Sàhara.
EL LLEÓ DEL DESERT ES RETIRA
Tal com ha confirmat el seu director, Bruno Famin, el Dakar 2018 haurà estat l’últim per a l’equip Peugeot, després d’haver encadenat quatre edicions del raid com a vencedor entre els anys 1987 i 1990, als quals cal afegir una cinquena victòria conquerida per Stéphane Peterhansel en l’edició del 2017 la qual ha quedat revalidada al 2018 de la mà de Carlos Sainz. Aquest nou triomf suposa el fermat d’or a la singladura al Dakar de l’esquadra francesa.
Serà el raid el mateix sense el lleó del desert?
EL PARÍS DAKAR, IL·LUSTRAT EN VINYETES
Tan potent ha estat la popularitat del Ral·li París Dakar que entre els anys 1983 i 2005 va sortir editades unes tires còmiques protagonitzades per Rita Reporter, una reportera gràfica que cobreix el raid en el seu format clàssic. Les aventures de la intrèpida fotògrafa (se l’ha arribat a comparar amb Tintín, tan per la professió com per l’estètica) s’han pogut llegir en publicacions com Cavall Fort en català o la revista Tope Guai! en castellà, en la qual, les historietes del personatge es van editar amb el sobretítol de Yo viví el París Dakar.
La idea visionària de Thierry Sabine va donar a llum un ral·li trepidant i emocionant que enguany ha complert 40 edicions, delectant els amants del món del motor i l’aventura, els quals esperem seguir gaudint d’aquest desafiament entre dunes durant 40 edicions més… com a mínim.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
