Heus ací un xic de contes,
de poesia,
d’ànima,
de pena
i de misèria.
Arran de pedra queia
topant amb malucs cap per baix,
i ja m’ havia oblidat
d’aquella finestra.
Heus aquí un fantasma
entre aigües d’un riu congelat.
Arran de pedra pujava sense dir res.
Encara somicava,
resava,
Respirava enmig de sospirs.
Arran de pedra podia esllavissar-me.
Tota era negre,
vell, amb pols de cendra.
Arran de pedra! Arran de pedra!
On el raig intimida,
exclòs,
en una mirada tendra.
Arran de pedra! Arran de pedra!
Podré viure sense res.
Només en una lluerna d’estrella
que em guiï en somnis
d’una intensa foguera.
Les flames perduraran,
el llessamí cantarà escurat
en una nadala eterna.
Arran de pedra! Arran de pedra!
Arrancarà la dansa,
La música caurà com una llàgrima
de pluja vermella.
Tacarà la sang,
les gotes,
les medalles,
l’or,
la plata,
les parpelles…
I només serà silenci. Arran de pedra! Arran de pedra!
Els arbres ens ompliran de besades;
Les flors ens abraçaran en dol
en aquella gespa,
I tot tornarà a la llum,
al cercle.
Arran de pedra! Arran de pedra!
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
