No se sap si Gaudi va néixer a Riudoms (d’on era natural el seu pare) o a Reus (localitat on va néixer la seva mare), tal com ens van dir durant la visita que vam fer al Museu Gaudi de Reus, tal com va explicar Francisco Marín al seu article . Al Museu es pot veure la maqueta de la Sagrada Família, una de les obres més emblemàtiques de l’arquitecte que està ubicada a l’avinguda Gaudí de Barcelona; ciutat on va viure i morir atropellat per un tramvia. I aquí es on jo volia centra aquest article: la Barcelona que va deixar Antoni Gaudi i les seves amistats.
Units pel modernisme
Una d’aquestes amistats va ser Lluis Domènech i Montaner, arquitecte que el va formar i influenciar. Tot i no ser de Reus com Gaudí, aquest arquitecte va dissenyar edificis emblemàtics a la capital del Baix Camp com la Casa Navàs, l’Institut Pere Mata, la Casa Gasol o Casa Rull. En canvi, Gaudí va fer molts edificis a Barcelona.
Domènech i Montaner no només va fer coses a Reus, sinó també en va fer a Barcelona com, per exemple, l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música o la Casa Fuster.
Un altre relació que va marcar Gaudí va ser la que va tenir amb l’industrial Eusebi Güell. Aquest industrial va ser el seu mecenes i li va demanar que construís el Parc Güell amb la idea que tots els que son de famílies de benestants o d’alt nivell social de Barcelona, anessin a viure al parc Güell. Antoni Gaudí va tenir un disgust perquè tota aquesta gent que havia d’anar a viure al parc Güell no hi va anar.
Podem trobar més obra de aquest arquitecte a Barcelona, com per exemple: La Pedrera, la Casa Milà, la Casa Vicens i la Casa Batllo.
La Unesco va declarar patrimoni de la humanitat la façana del naixement i la cripta de la Sagrada Família i també la Casa Vicenç, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.
L’obra de Gaudi ha tingut un reconeixement internacional que fan d’aquest arquitecte un personatge cabdal de la nostra ciutat.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
