No deixaré que les meves paraules volin en racons de solitud en un temps.
No!
Fins que les fulles caiguin i jo balli incansable en un moment.
No!
No deixaré que les boques callin en una llengua estrangera que no entenc.
No!
Abans que el temps floreixi i jo pugui dansar amb llibertat com el pensament i la rosella.
Fins que les lletres sorgeixin com a llàgrimes en cascada,
Com la molsa,
De vida i de somnis dormits.
No!
Jo no donaré batalla amb les meves paraules ràncies de passeig, em quedaré en silenci.
Només la meva germana i jo: l’espiga i l’ embolcall.
No!
No deixaré que les meves paraules volin lleugeres en racons de solitud.
El meu tresor el tinc amagat en un ressò de campana, en la meva catedral de paraules.
No!
No deixaré que les meves paraules se’n vagin a la via dels vagons del tren.
No és un racó de solitud que m’agradi, no tinc por!
Abans les llenço sota un pont,
on el riu balli brau,
Les estrelles somriguin,
I la lluna i el sol siguin un llibre tancat ple de llum virginal i pura.
No!
No deixaré mai el teu parlar solemne, les teves cadenes de foc i ombra en els nostres llavis.
On el cos respon en polsims de gotes en un oreig ple de molsa i flors primavera.
No!
No m’empaitarà!
No deixaré que les meves paraules s’ en vagin a l’era,
s’ en vagin entre parets cobertes d’heura,
i clavellines entapissades,
excloses de sal fina,
excloses fora la meva veu.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
