Brillava el cel quan jo et mirava a la cara.
Duies tres papallones pintades;
La primera la portaves a l’ ull, ben gran,
De colors liles i blancs.
La segona la portaves als llavis.
Era molt petita i quasi no es notava.
(Mentre la pluja va caure per sorpresa
I tu lluïes la teva bellesa
com un adorable penjoll.)
La tercera la portaves molt amagada,
S’ estava a les teves galtes vermelles;
Era preciosa, impressionant!
D’antenes no en tenia,
Però del batec de les seves ales
Sortia una bonica ploma verda
Amb taques roses
Que feia que el plugim de les llàgrimes
Fossin pètals d’ orquídia fresca.
Portaves una papallona a la teva motxilla,
En forma de clauer.
En lloc de tres en portaves quatre!
Això em va impactar
I em va divertir a la vegada.
Som màscares de papallona,
I les papallones es fan estimar
I a la vegada brillen.
M’ agraden els seus colors, les seves formes,
És com un carnaval en forma de màscara,
De màscara veneciana.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
