Al curs de cinema de Down Catalunya hem treballat l’expressió a través del cinema i de les emocions. En aquest article explico algunes curiositats sobre el que hem fet i sobre el documental “Down n’hi do”.
“Una aproximació al cine”
El taller de cinema s’ha desenvolupat amb el suport de la Fundació Sgae Catalunya i Down Catalunya, i ens ha permès aprendre aspectes bàsics del cinema: com fer una pel·lícula, la importància de l’escriptura, el desenvolupament d’idees, la recerca de finançament…
Segons l’organització, l’objectiu del projecte era aprendre com “la mirada” transforma idees en imatges. A mi em va servir per relacionar-me i entendre el món artístic.
El projecte més llarg que vam posar en marxa va ser el rodatge del curt “On és l’Ivan?”, que va donar lloc al documental “Down n’hi do” que mostra el nostre treball durant el taller.
La filmació
Durant el rodatge vam viure una experiència cinematogràfica completa. Vam passar per totes les fases: guió, planificació i interpretació, amb grans dosis d’espontaneïtat i improvisació. En el curtmetratge vam fer una demostració extraordinària d’imaginació.
L’Ivan era el germà de la professora del taller, la Mireia Ros. L’Ivan tenia la síndrome de Down i malauradament va morir durant el taller. Vam voler fer-li un petit homenatge posant el seu nom al títol del curtmetratge.
“Down n’hi do”
Després de mesos de taller, finalment es va estrenar la pel·lícula “Down n’hi do”, que es va estrenar el 5 de juny a la Filmoteca de Catalunya.
El subtítol del documental és “la càmera ballarina”, una expressió que vaig dir jo durant la preparació del curt per expressar el moviment que havia de fer la càmera.
En una de les escenes del curt vaig protagonitzar un diàleg improvisat amb la meva companya Sofia. Em vaig sentir còmoda amb la improvisació, tot i que de vegades em bloquejava una mica.
Quan em vaig veure en el documental semblava que veia una altra persona, sobretot quan interpretava el paper de la Lili en el curt.
També em va agradar molt el croma, el fons verd. Em van gravar amb un vestit lila davant el croma, que després representaria que estava sobre un escenari.
M’agradaria que la gent veiés el documental perquè s’adonés del nostre potencial i de les nostres capacitats.
Els 8 joves amb discapacitat hem volgut transmetre que també tenim moltes capacitats. Mireu la pel·lícula i jutgeu vosaltres mateixos.
ÈXIT21 pot ajudar a la societat a que les persones que no ens coneixen, puguin veure com ens expressem i puguin reflexionar sobre com som nosaltres. A mi em pot ajudar a ser més sociable, a superar barreres i poder expressar-me millor.
One thought on ““Down n’hi do”, des de dins”