Des dels seus orígens més remots, el cinema ha recorregut a la literatura com a font argumental. No obstant, però, alguns films basats en novel·les, tenen un títol diferent o modificat respecte al seu referent literari. Tot seguit se’n descriuen els 10 exemples més paradigmàtics.
- VIATGE A LA LLUNA (1902) Es tracta de la primera adaptació cinematogràfica d’una novel·la universal, en aquest cas, De la Terra a la lluna, de Juli Verne. Dirigida i protagonitzada per George Mélièrs, el film (dura 14 minuts) narra l’odissea d’un grup de personatges que, per mitja d’un coet disparat per un canó aterren a la lluna. En arribar al satèl·lit, es troben amb els selenites. Als annals de la història del setè art queda la icònica imatge del coet incrustat a l’ull esquerre de la lluna.
- UN MUNDO DE FANTASÍA (1971) En la pel·lícula,basada en la novel·la Charlie i la fàbrica de xocolata,de l’escriptor de literatura infantil Roal Dhal, Gene Wilder encarna el xocolater Willy Wonka. És precisament el nom d’aquest personatge el que encapçala el títol original (Willy Wonka and the chocolat factory). L’any 2005, el cineasta Tim Burton en va rodar una nova versió amb el mateix títol que la font literària de la qual beu, amb Johnny Depp en la pell de l’excèntric industrial.
- LA DUDA (1972) La primera adaptació cinematogràfica de l’obra literària El abuelo, de Benito Pérez Galdós, tenia de protagonista el gran Fernando Rey. La trama descriu la disjuntiva en què es troba Rodrigo de Arista, ja que ha d’esbrinar quina de les seves dues netes és legítima. L’altra és fruit d’una infidelitat per part de la seva jove. José Luis Garci va dur a terme el 1998 un remake homònim vers la novel·la de Pérez Galdós, en el qual, el noble indià prenia les faccions de Fernando Fernan Gómez.
- LA GUERRA DE PAPÁ (1977) El film d’Antonio Mercero és el transvasament en imatges la novel·la El príncipe destronado, escrita per Miguel Delibes. L’argument se centra en Quico, un nen de quatre anys, incapaç d’assumir l’arribada a la seva acomodada família d’una germana. El guió és una metàfora de la gelosia del germà gran, coneguda com la síndrome del “príncep destronat”.
- APOCALYPSE NOW (1979) Francis Ford Coppola va adaptar a la gran pantalla el llibre de Joseph Conrad El cor de les tenebres. El canvi de títol no va ser l’única llicència que el director de Dràcula, atès que va permutar l’escenari original, a Àfrica per la guerra del Vietnam. Això sí, igual que en el text original, la trama del film discorre per un riu, encara que sigui en continents diferents.
- BLADE RUNNER (1982) El clàssic de ciència-ficció realitzat per Ridley Scott, és la versió fílmica de la novel·la ¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?, de Philip K. Dick. Tan el film com la font literària tenen com a protagonistes els “replicants”, androides fabricats per enginyeria genètica, entre els quals destaquen Rachel i Roy Batty. Rick Deckar és un policia dedicat a perseguir aquests éssers d’imitació.
- FANNY PELOPAJA (1984) Aquesta pel·lícula de Vicente Aranda es basa en la novel·la negra Prótesis, de la qual, Andreu Martí és l’autor. L’altra variació que el cineasta es va permetre, a banda del títol, va ser invertir el sexe del personatge principal. Mentre que en el referent literari, el protagonista es diu Miguel Vargas, en l’adaptació cinematogràfica és una femme fatal anomenada, com no, Fanny “Pelopaja”. En ambdues versions, es relata una història de venjança, en la qual, el/la protagonista busca passar comptes amb Gallego, un policia sàdic i violent.
- ADIÓS PEQUEÑA (1986) Vet aquíuna altra adaptació fílmica d’un relat no homònim d’Andreu Martí, que en aquest cas porta per títol El caballo y el mono. Dirigit per Imanol Uribe, aquest thriller té com a protagonista l’actriu Ana Belén. Interpreta Beatriz Arteche, l’advocada que ha de defensar Lucas Iturriaga (Fabio Testi), un camell enxampat amb una important quantitat de cocaïna adulterada. Menyspreat per la crítica especialitzada, el film es va comercialitzar a l’estranger sota el títol de Bilbao blues.
- LA NOVENA PUERTA (1999) Basada en la novel·la El Club Dumas, de l’escriptor i periodista Arturo Pérez Reverte, aquesta coproducció entre els EUA, Espanya i França, esta dirigida per Roman Polanski, i protagonitzada per Johnny Depp. L’actor fetitxe de Tim Burton, interpreta Dean Corso, un bibliòfil amb molta cultura, però sense gaires escrúpols. En acceptar l’encàrrec d’un misteriós personatge, Corso s’endinsa en una perillosa missió: trobar els dos últims exemplar d’un manual satànic titulat Les nou portes del Regne de les Ombres.
- JOHN CARTER (2012) El títol del film fa referència al personatge principal de l’obra literària Una princesa de Mart, escrita per Edgar Rice Burroughs, el “pare” de Tarzàn. El protagonista és un soldat de l’exèrcit Confederat, que al final de la guerra de Secessió nord-americana, ambiciona fer-se ric amb l’or. No obstant però, un bon dia el militar apareix a Mart (Barsoom, a la novel·la), i es troba que pot grimpar ben amunt. John Carter és acollit i entrenat pel líder de la tribu marciana del tharks, Tars Tarkas. L’heroi teletransportat (llueix una armadura d’estil He-Man) es veu obligat a prendre partit per la princesa Dejah Thoris en la guerra que lliura el seu poble, Helium contra Zodanga, governat pel tirànic Sab Than.
Les pel·lícules descrites en aquesta llista, difereixen en el títol respecte els seus referents literaris, i això es deu a diversos factors. Des d’una estratègia comercial per part de les productores, fins a un intent per disfressar l’evident escassetat d’idees originals.
Encara que aquestes adaptacions no siguin fidels al títol, sí que ho han de ser al text, per tal de no trair l’essència narrativa.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.